Jesús Burrel Galindo President de l'Associació de Catedràtics d'Ensenyaments Secundaris de Catalunya
AVUI, 30.5.02
Jesús Burrel Galindo L'evident presa de posició que suposa el títol d'aquest
article correspon a una anàlisi col·lectiva feta en profunditat durant els últims anys
sobre el disseny i l'aplicació del sistema educatiu sortit de la LOGSE. Els indicadors
següents posen de manifest la greu crisi en què està submergida la nostra escola: a) El
nombre elevadíssim d'alumnes de 16-18 anys que acaben l'ESO sense haver obtingut el
títol de graduat, la qual cosa els deixa inermes per optar a un treball mínimament
qualificat. b) L'alt nivell de conflictivitat a les aules, provocada pels alumnes
radicalment inadaptats a l'estructura escolar a què estan sotmesos. c) El desconcert del
professorat i la seva incapacitat per desenvolupar correctament el seu treball diari a
l'aula.
Les causes d'aquest desgavell educatiu són variades, diverses i no alienes a les
condicions familiars i socioeconòmiques en què viuen els nostres adolescents. Però no
hi ha dubte que en aquesta situació influeixen també aspectes negatius de l'estructura i
aplicació de la LOGSE. La nova llei pretén aportar qualitat a un sistema educatiu que,
havent estat molt positiu quant a la universalització de l'educació, no ha sabut / no ha
pogut / ¿no ha volgut? universalitzar una educació qualificada per a tothom. Em proposo
destacar quatre aspectes positius de la LOCE:
1. Itineraris en el segon cicle de l'ESO. Ha estat un error de la LOGSE la implantació
d'una comprensivitat radical en el tram 14-16 anys (tots els alumnes a la mateixa aula,
cursant els mateixos estudis en una edat en què els interessos i motivacions dels joves
són absolutament heterogenis). El sistema comprensiu ha resultat lesiu no solament per
als alumnes que intenten aconseguir cotes de normalitat o excel·lència acadèmica, sinó
també per als que tenen greus dificultats, perquè aquests, inadaptats als estudis que
se'ls imposa, per mínims que siguin els continguts i les exigències, no són capaços
d'assolir-los i acaben sense cap títol al final de l'ESO. És correcta la implantació de
diferents itineraris curriculars en el segon cicle de l'ESO amb les cauteles que la
mateixa LOCE preveu: elegits pels alumnes i degudament orientats pels professors;
flexibles i oberts, perquè cap alumne es trobi definitivament enquadrat en una sola
direcció fins al final de l'etapa. Ens provoca, però, inquietud que no es facin
previsions de finançament, de professorat específic i d'instal·lacions adients, i que
el projecte de la LOCE deixi la porta oberta perquè l'escola concertada no ofereixi a
tots els alumnes les mateixes oportunitats que la pública.
2. L'eliminació de promoció automàtica. La LOGSE va establir aquest tipus de promoció
de curs a l'empara d'una concepció pedagògica que menysvalorava l'esforç i
l'adquisició de coneixements, que apostava per l'ensenyament lúdic, pel paternalisme
pedagògic, per l'eliminació de qualsevol aspecte de competitivitat dintre de l'escola,
per la instal·lació de l'alumne dins d'un paradís escolar, en total
contradicció amb la realitat que l'espera en la seva vida civil.
En la mateixa línia d'estimular el treball ben fet, no solament dels alumnes, sinó
també dels professors i dels centres, està la implantació de la prova externa al final
de la secundària. Ara mateix l'Estat no sap quin és el producte que surt de les
seves institucions escolars. La prova al final de la secundària és un element més, no
el més important, però sí imprescindible per homologar els diferents processos
d'ensenyament de les diverses xarxes escolars, per garantir la maduresa i nivell de
coneixements dels alumnes i per obtenir un títol acadèmic que no solament donarà accés
als estudis superiors, sinó que també obrirà les portes a llocs de treball qualificats.
3. El professorat. En el projecte d'aquesta llei han col·laborat milers de professors en
actiu que estan treballant a les aules. La LOCE conté elements que permeten tenir
esperances sobre la recuperació per part del professorat del seu paper de docents de la
seva especialitat, de l'autoritat davant de l'alumne, de poder fer la seva tasca docent
sense els continus ensurts que es produeixen a diari. Els estímuls al treball ben fet i
la recuperació del cos de catedràtics són elements que han de contribuir a la
implantació d'una carrera docent a la qual, per altra banda, li manca la previsió
d'accés del professor d'institut a la docència universitària.
4. La direcció dels centres. Un aspecte molt important i positiu del projecte de la LOCE
és la implantació d'una direcció de centres escolars més professionalitzada i més
independent en la seva gestió tant de l'administració como dels estaments del centre
escolar. En el difícil equilibri entre eficàcia de gestió i participació, la LOCE
suposa un avenç -potser no suficient- respecte a la situació actual. En tot cas,
professionalització i eficàcia són conceptes absolutament compatibles amb democràcia i
participació.
La lectura del text de la LOCE provoca alguns interrogants. La seva formulació seria
l'objecte d'un altre article.