DECRET 199/1996, de 12 de juny, pel qual s’aprova el Reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen educació secundària i formació professional de grau superior.

La Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu, ha reestructurat el conjunt d’aquest sistema educatiu. Entre les línies fonamentals d’aquest canvi destaca l’establiment de l’educació secundària, que comprèn l’educació secundària obligatòria, el batxillerat i la formació professional de grau mitjà, i de la formació professional de grau superior com a ensenyaments de règim general en el nou sistema educatiu. Tanmateix, aquesta norma regula els ensenyaments artístics, com a ensenyaments de règim especial, i recull expressament la possibilitat que l’alumnat pugui cursar simultàniament els ensenyaments de música o dansa i els de règim general.

El títol 4 disposa que els poders públics donaran una atenció prioritària al conjunt de factors que afavoreixin la qualitat i la millora de l’ensenyament. Destaquen específicament la programació docent, els recursos educatius i la funció directora. En el desenvolupament d’aquest conjunt de factors, els centres docents juguen un paper cabdal completant i desenvolupant el currículum dels nivells, etapes i cicles en el marc de la nova programació docent. Igualment, s’atorga un major grau d’autonomia pedagògica i organitzativa als centres i disposa l’autonomia de la seva gestió econòmica en els termes establerts en les lleis.

D’altra banda, la Llei orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l’avaluació i el govern dels centres docents, a l’objecte que l’activitat educativa s’adeqüi als principis i finalitats establerts a la Llei orgànica general del sistema educatiu, estableix que els poders públics fomentaran la participació de la comunitat educativa en l’organització i govern dels centres docents i en la definició del seu projecte educatiu i recolzaran el funcionament dels òrgans de govern alhora que aprofundeix els principis d’autonomia dels centres docents.

Sota els principis expressats, la nova normativa regula al seu títol 2 el consell escolar del centre i el claustre de professors com a òrgans de govern dels centres docents públics. Reforça la participació de pares, alumnes i professors en la vida dels centres a través d’aquests òrgans i també reforça la importància dels òrgans de govern al augmentar el seu grau d’autonomia. Actualitza la regulació dels òrgans unipersonals dels centres, disposa quins són els requisits per exercir la funció directiva, el nou model d’elecció del director i les seves competències, així com els de la resta d’òrgans unipersonals.

És necessària, doncs, l’elaboració d’un reglament orgànic dels centres docents que imparteixen educació secundària i formació professional específica de grau superior que reguli de manera ordenada i sistemàtica l’estructura d’organització i gestió d’aquests centres i el seu règim acadèmic, recollint els nous principis d’actuació i organització establerts en la normativa indicada. Aquest Reglament recull tots aquells aspectes necessaris per al funcionament dels centres i dedica atenció específica als centres integrats que juntament amb els ensenyaments de règim general imparteixen ensenyaments artístics.

En virtut d’això, a proposta del conseller d’Ensenyament, vist l’informe del Consell Escolar de Catalunya, vist l’informe favorable de la Comissió de Govern Local, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i amb la deliberació prèvia del Govern,

Decreto:

Article únic S’aprova el Reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen educació secundària i formació professional de grau superior, que figura com annex d’aquesta disposició. Disposicions addicionals

-1 Nomenament dels òrgans de govern 1.1 En els centres docents inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret que siguin de nova creació, el delegat territorial corresponent del Departament d’Ensenyament nomena el director, i la resta d’òrgans unipersonals de govern, excepte l’administrador, a proposta del director, per un període de tres anys. Els òrgans unipersonals de govern hauran de reunir els requisits establerts amb caràcter general, llevat de l’exigència de la destinació definitiva del centre.

1.2 En els centres docents inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret en què succeeixi bé el supòsit d’absència de candidats o bé que cap d’aquests no obtingui la majoria exigida per al seu nomenament, el delegat territorial corresponent del Departament d’Ensenyament nomena director a un professor, que, independentment del centre al qual estigui destinat, reuneixi els requisits establerts a les lletres a) i c) del punt 1 de l’article 24 del Reglament que s’adjunta a l’annex, el qual exerceix les funcions per un període de quatre anys. El director proposarà al delegat territorial el nomenament dels altres òrgans unipersonals de govern, excepte l’administrador.

1.3 En els centres inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret, quan el delegat territorial corresponent del Departament d’Ensenyament disposi el cessament del director, o aquest càrrec quedi vacant per qualsevol altre motiu, en nomenarà un, el mandat del qual s’estendrà fins a la següent convocatòria general d’elecció de directors.

En aquest supòsit, el nou director proposarà al delegat territorial el nomenament de la resta de membres de l’equip directiu, excepte l’administrador.

-2 Estructura d’organització i gestió en centres específics El Departament d’Ensenyament regula el funcionament i l’estructura d’organització i gestió dels instituts d’educació secundària amb característiques específiques que no estiguin regulats per aquest Decret i en determina, si s’escau, els seus òrgans de govern i de coordinació.

-3 Composició inicial del consell escolar del centre En els instituts d’educació secundària de nova creació, el Departament d’Ensenyament fixa la composició inicial del consell escolar, d’acord amb l’estructura de l’oferta d’ensenyament de l’institut prevista en la planificació general.

-4 Nomenament i cessament dels òrgans unipersonals de govern de l’institut d’educació secundària de titularitat pública diferent del Departament d’Ensenyament Als instituts d’educació secundària, els titulars dels quals siguin corporacions locals o entitats públiques, l’àmbit d’actuació de les quals se circumscrigui al territori de Catalunya, les funcions que el Reglament que figura a l’annex d’aquest Decret atribueixi al delegat territorial corresponent del Departament d’Ensenyament, en relació amb el nomenament i cessament del director i de la resta de l’equip directiu, s’entenen referides al titular públic promotor.

-5 Retribucions complementàries dels òrgans unipersonals La fixació de les retribucions complementàries dels òrgans unipersonals de govern i, si s’escau, de coordinació dels centres compresos en aquest Decret l’efectua el Govern, a proposta dels consellers d’Economia i Finances i d’Ensenyament.

-6 Instituts d’educació secundària i d’idiomes En els instituts que es determini, es podran impartir ensenyaments d’educació secundària, formació professional específica de grau superior i ensenyaments de primer nivell dels previstos en la Llei 29/1981, de 24 de juny, de classificació de les escoles oficials d’idiomes i ampliació de les plantilles del seu professorat.

El Departament d’Ensenyament regularà el funcionament i l’estructura d’organització i gestió d’aquests centres.

-7 Ús social dels edificis escolars afectats En el cas d’edificis escolars de propietat municipal que han estat afectats, per necessitats d’escolarització, per impartir educació secundària o formació professional d’acord amb el que preveu la disposició addicional 17.2 de la LOGSE, els ajuntaments tenen prioritat per al seu ús fora de l’horari escolar i durant el període de vacances escolars, en els termes i les condicions que s’estableixin.

En tot cas, els ajuntaments hauran d’adoptar les mesures oportunes en matèria de vigilància, manteniment i neteja dels locals i instal·lacions, de tal manera que aquestes dependències quedin en perfecte estat per al seu ús posterior per l’alumnat en les seves activitats ordinàries. Tanmateix, se n’hauran de fer càrrec de la despesa generada. Disposicions transitòries

-1 Transformació en instituts d’educació secundària Els instituts de batxillerat, els instituts d’ensenyament secundari i els instituts de formació professional es transformen en instituts d’educació secundària i les seves extensions o seccions esdevenen seccions d’educació secundària adscrites al corresponent institut.

En el supòsit que els instituts d’educació secundària només hagin d’impartir educació secundària obligatòria, els òrgans unipersonals de govern i de coordinació s’assimilaran als propis de les seccions d’educació secundària, sens perjudici de la possible adscripció a un institut d’educació secundària que imparteixi la resta d’ensenyaments a què es refereix l’article 2 del Reglament que figura a l’annex d’aquesta disposició.

A l’inici del curs següent a l’entrada en vigor d’aquest Decret, els instituts d’educació secundària i llurs seccions inicien l’adaptació de llur estructura a les previsions de l’esmentat Reglament. Aquesta adaptació estarà acabada abans de l’inici del curs 1998-99.

-2 Impartició dels ensenyaments que s’extingeixen Els instituts d’educació secundària imparteixen, segons correspongui a cada centre, els ensenyaments de batxillerat unificat i polivalent, curs d’orientació universitària, formació professional de primer i de segon grau fins a la seva extinció, d’acord amb el que disposa el Decret 154/1992, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el calendari d’aplicació de la nova ordenació del sistema educatiu a Catalunya, i el Decret 209/1994, de 26 de juliol, de modificació del calendari d’aplicació i de l’adequació dels concerts educatius vigents a la nova ordenació del sistema educatiu a Catalunya.

-3 Òrgans de govern i coordinació 3.1 Els òrgans unipersonals de govern nomenats d’acord amb allò previst al Decret 87/1986, de 3 d’abril, pel qual es regulen els òrgans de govern dels centres públics d’ensenyament de nivell no universitari de Catalunya, continuen en exercici dels seus càrrecs fins a la data de finalització del seu nomenament. Aquesta previsió també és d’aplicació als òrgans unipersonals de coordinació.

3.2 Els òrgans unipersonals de govern, el termini del mandat dels quals va ser prorrogat per la Llei orgànica 7/1995, de 29 de juny, per la qual es prorroga el termini del mandat dels òrgans unipersonals de govern dels centres docents sostinguts amb fons públics, continuen en l’exercici dels seus càrrecs fins a la data de finalització de la seva pròrroga.

3.3 Els consells escolars elegits d’acord amb el que disposa el Decret 87/1986, de 3 d’abril, pel qual es regulen els òrgans de govern dels centres públics d’ensenyament de nivell no universitari de Catalunya, continuaran en l’exercici de les seves funcions fins a la finalització del termini pel qual van ser elegits.

-4 Renovació parcial dels membres del consell escolar del centre La primera renovació parcial dels membres electes dels consells escolars, representants del sector dels professors, dels alumnes i dels pares d’alumnes s’efectuarà amb els següents criteris: a) Si el nombre total de membres electes del respectiu sector és parell, es renovarà la meitat dels membres.

b) Si el nombre total de membres electes del respectiu sector és senar, el nombre de membres a renovar serà l’arrodoniment per defecte de la meitat del nombre total.

c) El consell escolar del centre decideix per majoria absoluta els criteris per determinar els membres concrets de cada sector afectats per la renovació. Si no s’assoleix la majoria exigida, els criteris són: 4.1 Sector professorat: els membres afectats per la renovació són successivament els de més recent destinació definitiva al centre, els de menys antiguitat com a funcionaris docents i els de menys edat.

4.2 Sector d’alumnes i de pares d’alumnes: els membres afectats per la renovació són els alumnes i els pares d’alumnes que, atesa l’edat i curs escolar dels alumnes, abans tinguin previst deixar d’ésser membres de la comunitat educativa. En cas de coincidència de criteri es procedirà a efectuar un sorteig.

Disposicions derogatòries

-1 Queden derogades les següents disposicions: a) El Decret 87/1986, de 3 d’abril, pel qual es regulen els òrgans de govern dels centres públics d’ensenyament de nivell no universitari de Catalunya, i el Decret 103/1992, d’11 de maig, pel qual es modifica l’anterior.

b) El Decret 38/1990, de 2 de febrer, pel qual es regula el procediment d’assignació o canvi de denominació específica dels centres docents públics dependents del Departament d’Ensenyament.

c) El Decret 303/1984, de 5 d’octubre, pel qual es reglamenta la modalitat de centres públics d’ensenyament secundari en el sistema educatiu de Catalunya.

d) El Decret 278/1985, de 19 se setembre, pel qual s’aprova el reglament específic i provisional dels instituts d’educació secundària.

e) El Decret 539/1983, de 6 de desembre, pel qual es regulen les extensions de batxillerat a Catalunya.

-2 No són d’aplicació als instituts d’educació secundària, als instituts d’educació secundària i artística, i a les seccions d’educació secundària les disposicions d’igual o inferior rang que s’oposin al que disposa aquest Decret.

Disposició final

S’autoritza el conseller d’Ensenyament per dictar les disposicions d’execució i desplegament del que estableix aquest Decret.

Barcelona, 12 de juny de 1996

Jordi Pujol President de la Generalitat

Josep Xavier Hernández i Moreno Conseller d’Ensenyament

Annex

Reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen educació secundària i formació professional de grau superior.

Títol 1 Dels instituts d’educació secundària

Capítol 1 Disposicions de caràcter general

secció 1 Règim administratiu

Article 1 Els instituts d’educació secundària 1.1 Els centres docents públics en què s’imparteixen els ensenyaments indicats en l’article 2 d’aquest Reglament són institucions escolars en què es desenvolupen el procés d’ensenyament-aprenentatge i de formació dels alumnes, i les activitats d’innovació de la pràctica educativa i de formació i perfeccionament del personal docent, els quals tenen la denominació genèrica d’instituts d’educació secundària.

1.2 Els instituts d’educació secundària, la titularitat dels quals correspongui al Departament d’Ensenyament, són centres docents públics arrelats en el seu entorn i context cultural, amb un projecte educatiu propi obert a la col·lectivitat i amb autonomia de gestió i funcionament.

1.3 L’estructura d’organització i gestió i els òrgans de govern i de coordinació dels instituts d’educació secundària es regeixen pel que disposa aquest Reglament, sens perjudici d’altres normes que els siguin d’aplicació.

Article 2 Ensenyaments que s’imparteixen als instituts d’educació secundària 2.1 Als instituts d’educació secundària s’hi imparteixen tots o alguns dels ensenyaments següents: a) Educació secundària obligatòria.

b) Batxillerat.

c) Formació professional específica de grau mitjà.

d) Formació professional específica de grau superior.

2.2 Als instituts d’educació secundària es poden desenvolupar també els programes de garantia social i altres programes formatius que determini el Departament d’Ensenyament.

Article 3 Creació, supressió i modificació dels instituts d’educació secundària del Departament d’Ensenyament 3.1 La creació i supressió dels instituts d’educació secundària correspon al Govern de la Generalitat, a proposta del conseller d’Ensenyament.

3.2 El Departament d’Ensenyament pot modificar la composició i característiques dels instituts existents en funció de la planificació escolar.

Article 4 Creació, supressió i modificació del instituts d’educació secundària de titularitat d’altres poders públics 4.1 La creació, modificació i supressió d’instituts d’educació secundària la titularitat pública dels quals no correspon al Departament d’Ensenyament s’efectua mitjançant conveni entre l’administració promotora i el Departament d’Ensenyament.

4.2 El Departament d’Ensenyament pot subscriure convenis amb les administracions titulars d’instituts d’educació secundària per al finançament de llurs centres.

Article 5 Denominació específica dels instituts d’educació secundària 5.1 Els instituts d’educació secundària dependents del Departament d’Ensenyament tenen la denominació específica que estableix l’esmentat Departament, escoltats els municipis respectius. La denominació específica pot ésser modificada a proposta del Consell escolar del centre, que s’hi ha de mostrar favorable per una majoria de dos terços dels membres que el constitueixen. La proposta de modificació s’acompanya d’un informe del consell escolar en el qual es justifica la conveniència del canvi de denominació específica i s’hi exposen els mèrits que concorren en la denominació proposada i de l’informe favorable de l’Ajuntament on s’emplaça l’institut.

Excepcionalment, el Departament d’Ensenyament pot denegar la modificació de la denominació específica, quan concorrin circumstàncies justificatives que així ho requereixin.

5.2 Els centres dependents d’altres poders públics tenen la denominació específica que es determina a llur conveni de creació.

Aquesta denominació específica pot ésser modificada, a proposta de l’administració titular, mitjançant la subscripció d’una addenda al corresponent conveni de creació del centre.

5.3 No poden existir, en el mateix municipi, instituts amb la mateixa denominació específica.

Article 6 De l’ús dels centres 6.1 El Departament d’Ensenyament o, si s’escau, l’Administració titular vetlla per l’ús social dels edificis i instal·lacions dels instituts d’educació secundària fora de l’horari escolar, d’acord amb la normativa vigent.

6.2 Les associacions de pares d’alumnes poden realitzar en els instituts d’educació secundària les seves activitats i programes de formació, de la manera que estigui establerta a la normativa vigent.

6.3 Els instituts d’educació secundària fomentaran la utilització de les seves instal·lacions. Els ingressos que s’obtenen són aplicats a les despeses de funcionament del centre i han de donar, com a mínim, cobertura a tota la despesa generada.

6.4 En tot cas, cal garantir el normal desenvolupament de les activitats de l’institut.

secció 2 Règim acadèmic

Article 7 Els projectes educatiu, curricular i la programació general El Departament d’Ensenyament dicta les instruccions adients i presta l’ajut i assessorament corresponent per facilitar l’elaboració dels documents següents: a) El projecte educatiu, del qual en forma part el projecte lingüístic.

b) El projecte curricular, que completa i desplega els currículums establerts pel Govern de la Generalitat.

c) El reglament de règim interior.

d) La programació general de l’institut, de caràcter anual, en el marc del projecte educatiu i del projecte curricular, i la memòria anual.

Article 8 El projecte educatiu 8.1 L’equip directiu elaborarà el projecte educatiu del centre, d’acord amb les directrius establertes pel consell escolar i tenint en compte les propostes que realitza el claustre de professors, el qual és avaluat i aprovat pel consell escolar.

El projecte educatiu de centre s’ha d’adequar al que disposen el Decret 75/1992, de 9 de març, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a Catalunya; el Decret 82/1996, de 5 de març, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat, el Decret 332/1994, de 4 de novembre, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de formació professional específica a Catalunya, i el Decret 96/1992, de 28 d’abril, pel qual s’estableix l’ordenació curricular dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.

8.2 El projecte educatiu del centre té per finalitat plasmar de manera coherent l’acció educativa adoptada després d’una anàlisi de la pròpia realitat i del context socioeconòmic i cultural on el centre desenvolupa la seva acció formativa. Ha de garantir que la intervenció pedagògica sigui coherent, coordinada, progressiva i assumida pel conjunt de la comunitat escolar del centre, i s’haurà de fer públic.

8.3 El projecte educatiu especifica les finalitats i les opcions educatives bàsiques que es pretenen per al conjunt de l’alumnat, tenint en compte la diversitat de condicions personals, necessitats i interessos, i inclou: a) Els trets d’identitat del centre.

b) Principis pedagògics, entesos com la inclusió completa i concreta de les finalitats establertes pels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, el batxillerat i la formació professional, desenvolupant i prioritzant les més significatives segons les característiques del centre, i especialment de l’alumnat, adequant-les a la pròpia realitat.

c) Principis organitzatius, entesos com els criteris generals que s’estableixen respecte de l’organització i la gestió dels recursos humans, materials i funcionals, així com l’optimització de les instal·lacions i l’equip escolar, les relacions i col·laboracions amb d’altres centres i institucions.

d) Projecte lingüístic.

8.4 El projecte lingüístic recull els aspectes relatius a l’ensenyament i a l’ús de les llengües en el centre. En el projecte lingüístic queda definit: El tractament de la llengua catalana i, si s’escau, de l’aranès, com a llengua vehicular i d’aprenentatge.

El procés d’ensenyament aprenentatge de la llengua castellana.

Les diferents opcions en referència a les llengües estrangeres.

Els criteris generals per a les adequacions del procés d’ensenyament de les llengües a la realitat sociolingüística del centre globalment i individual.

Article 9 El projecte curricular 9.1 El projecte curricular, sota la supervisió del coordinador pedagògic, és elaborat pel claustre de professors, el qual l’avalua, l’aprova, i decideix, si s’escau, la seva modificació.

El projecte curricular de centre s’ha d’adequar al Decret 75/1992, de 9 de març, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a Catalunya, al Decret 96/1992, de 28 d’abril, pel qual s’estableix l’ordenació curricular dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, al Decret 332/1994, de 4 de novembre, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de formació professional específica a Catalunya, i al Decret 82/1996, de 5 de març, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del batxillerat.

9.2 El projecte curricular garanteix la coherència i la continuïtat de l’acció pedagògica atenent els criteris establerts en el marc del projecte educatiu de centre i les prescripcions i orientacions del currículum.

9.3 El projecte curricular de centre té com a components: a) La contextualització dels objectius generals de l’etapa i de cada àrea a les característiques del centre.

b) Els objectius corresponents a cada cicle en funció, entre altres aspectes, de la seqüenciació dels continguts previstos.

c) La selecció de les metodologies més adients.

d) La concreció de criteris i la selecció de les formes d’avaluació adequades a les característiques de l’alumnat i als propòsits educatius.

e) La concreció de formes organitzatives de l’alumnat, dels professors, de l’espai i del temps que afavoreixin el procés d’ensenyament aprenentatge.

f) La distribució dels recursos humans, funcionals, materials i d’altre índole, adients a les metodologies proposades.

g) L’organització i el seguiment de l’acció tutorial dels alumnes.

h) Els criteris i procediments per a l’atenció a la diversitat de l’alumnat i per a la realització de les adaptacions curriculars necessàries per a alumnes amb necessitats educatives especials.

i) Els criteris per a l’avaluació del procés d’ensenyament i d’aprenentatge i de la pràctica docent dels professors.

j) Els criteris i procediments per a l’atenció lingüística específica dels alumnes que s’incorporen tardanament al sistema educatiu a Catalunya.

k) La incorporació a les diferents àrees dels continguts de caràcter transversal.

l) Els criteris i les pautes de seguiment per a l’orientació educativa.

9.4 El consell escolar del centre és informat del projecte curricular aprovat.

Article 10 Reglament de règim interior 10.1 El consell escolar del centre aprova, a proposta de l’equip directiu, el reglament de règim interior que recull, en el marc dels projectes educatiu i curricular, els aspectes relatius al funcionament intern del centre en allò no específicament previst a l’ordenament normatiu general. Contindrà la concreció en regles i normes dels drets i deures dels alumnes i l’organització del funcionament dels recursos humans, materials i funcionals.

10.2 El claustre de professors aporta a l’equip directiu criteris i propostes per a l’elaboració del reglament de règim interior.

10.3 El text del reglament de règim interior del centre es diposita a la corresponent Delegació Territorial del Departament d’Ensenyament, la qual vetlla per llur adequació de la legalitat vigent.

Article 11 La programació general de l’institut L’equip directiu del centre elabora la programació general de l’institut, tenint en compte les propostes que efectuï el claustre. Aquesta programació és avaluada i aprovada pel consell escolar.

11.1 La programació general del centre inclou els aspectes següents: a) La concreció de funcions en l’organització general del centre.

b) L’horari general de les activitats del centre i de l’alumnat optimitzant l’horari dels professors per atendre convenientment les necessitats i responsabilitats que es deriven del projecte educatiu.

c) La programació anual de les activitats escolars complementàries.

d) La programació anual de les activitats extra-escolars.

e) Els aspectes organitzatius del calendari de reunions i entrevistes amb els pares.

f) El calendari d’avaluació i lliurament d’informació als pares.

g) El calendari de les reunions dels òrgans de govern, de l’equip directiu i dels professors.

h) Les activitats de formació permanent i de perfeccionament que afectin el professorat.

i) Les relacions externes al centre previstes en referència a col·laboracions, serveis educatius i similars.

j) La programació anual dels serveis escolars, d’acord amb la normativa d’aplicació.

k) La concreció anual dels diversos projectes i plans del centre.

11.2 Memòria anual.

a) L’equip directiu, en acabar el curs, haurà d’elaborar la memòria que reculli i avaluï les activitats del centre.

b) La memòria anual comprendrà, entre d’altres, una estimació de l’assoliment dels objectius fixats a la programació general i dels resultats obtinguts en l’activitat docent. L’equip directiu informarà el consell escolar del centre de les innovacions que s’incorporin en el projecte curricular de centre i de les modificacions a tenir en compte pel proper curs.

c) La memòria anual haurà de ser informada pel claustre de professors i avaluada i aprovada pel consell escolar de l’institut.

Capítol 2 Estructura d’organització i gestió

secció 1 Criteris generals

Article 12 Finalitats de l’estructura d’organització i gestió L’estructura d’organització i gestió dels instituts d’educació secundària ha de permetre i facilitar, en el marc del projecte educatiu: a) L’autonomia de gestió organitzativa i pedagògica de l’institut i la definició dels seus objectius.

b) L’assoliment dels objectius didacticopedagògics dels ensenyaments que s’hi imparteixen i la seva adequació a les necessitats de l’entorn i context sociocultural.

c) La participació de la comunitat educativa en la direcció i gestió del centre i l’exercici dels drets i deures dels membres que la componen.

d) La millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge dels alumnes i la seva avaluació.

e) La investigació i innovació educatives i la formació del personal docent.

Article 13 L’estructura d’organització i de gestió dels instituts d’educació secundària 13.1 L’estructura de gestió dels instituts d’educació secundària està formada per: a) Òrgans de govern, que n’existeixen d’unipersonals i de col·legiats.

b) Òrgans de coordinació.

13.2 Els òrgans de govern i els de coordinació, en tant que òrgans de gestió, dirigeixen llur actuació a l’assoliment de les finalitats esmentades a l’article anterior.

13.3 Els instituts d’educació secundària poden adaptar, si s’escau, l’estructura de gestió amb la creació d’altres d’òrgans de coordinació, d’acord amb el que es disposa en aquest Reglament.

secció 2 Òrgans unipersonals de govern

Article 14 Els òrgans unipersonals de govern 14.1 Són òrgans unipersonals de govern dels instituts d’educació secundària el director, el cap d’estudis, el coordinador pedagògic i el secretari o, si s’escau, l’administrador. Als instituts d’educació secundària que el Departament d’Ensenyament determini, ja sigui pel seu nombre elevat d’alumnes o la seva complexitat horària o organitzativa, es podrà nomenar un cap d’estudis adjunt, que dependrà directament del cap d’estudis.

14.2 Els instituts d’educació secundària en els quals existeixi una residència per a alumnes tenen un cap de residència com a òrgan unipersonal de govern.

14.3 El delegat territorial corresponent del Departament d’Ensenyament nomena els òrgans unipersonals de govern dels instituts d’educació secundària, d’acord amb el procediment establert en aquest reglament.

14.4 En els instituts d’educació secundària, els òrgans de govern unipersonals constitueixen l’equip directiu.

L’equip directiu assessora el director en matèries de la seva competència, elabora la programació general, el projecte educatiu, el reglament de règim interior i la memòria anual de l’institut.

Així mateix, l’equip directiu afavoreix la participació de la comunitat educativa i estableix els criteris per a l’avaluació interna del centre i coordina les actuacions dels òrgans unipersonals de coordinació, segons les previsions d’aquest Reglament.

Article 15 Competències del director 15.1 La direcció i responsabilitat general de l’activitat de l’institut d’educació secundària correspon al director, el qual vetlla per la coordinació de la gestió del centre, l’adequació al projecte educatiu i a la programació general. 15.2 Correspon al director: a) Representar el centre i representar l’administració educativa en el centre, sens perjudici de les competències de la resta d’autoritats educatives de l’administració educativa.

b) Complir i fer complir les lleis i les normes vigents i vetllar per la seva correcta aplicació al centre.

c) Dirigir i coordinar totes les activitats del centre d’acord amb les disposicions vigents i sens perjudici de les competències atribuïdes als òrgans col·legiats de govern.

d) Elaborar, amb caràcter anual, en el marc del projecte educatiu, la programació general del centre conjuntament amb l’equip directiu i vetllar per a l’elaboració, aplicació i revisió, quan s’escaigui, del projecte curricular del centre i per la seva adequació al currículum aprovat pel govern de la Generalitat.

e) Col·laborar amb els òrgans superiors de l’administració educativa.

f) Exercir la prefectura de tot el personal adscrit a l’institut.

g) Convocar i presidir els actes acadèmics i les reunions dels òrgans col·legiats de govern del centre, visar les actes i executar els seus acords adoptats en l’àmbit de la seva competència.

h) Tenir cura de la gestió econòmica de l’institut i formalitzar els contractes relatius a l’adquisició, alienació i lloguer de béns i els contractes d’obres, serveis i subministraments, d’acord amb la normativa vigent. Obrir i mantenir els comptes necessaris en entitats financeres, i autoritzar les despeses i ordenar els pagaments d’acord amb el pressupost del centre.

i) Visar les certificacions i els documents oficials del centre.

j) Designar el cap d’estudis, el coordinador pedagògic i el secretari, si n’hi hagués, i proposar el seu nomenament al delegat territorial corresponent del Departament d’Ensenyament. També sens perjudici del que estableix l’article 18 del present Reglament, correspon al director designar a la resta d’òrgans unipersonals de govern i nomenar els de coordinació.

k) Vetllar pel compliment del Reglament de règim interior del centre.

l) Assignar el professorat als diferents cursos, àrees i matèries en la forma més convenient per a l’ensenyament, tenint en compte l’especialitat del lloc de treball al qual estigui adscrit cada professor i les especialitats que tingui reconegudes, en el marc general de les necessitats del centre i el seu projecte educatiu, escoltada la proposta dels departaments.

m) Controlar l’assistència del personal del centre i el règim general dels alumnes, vetllant per l’harmonia de les relacions interpersonals.

n) Fomentar i coordinar la participació dels diferents sectors de la comunitat educativa i facilitar-los la informació sobre la vida del centre i les activitats pròpies en el marc de la normativa vigent.

o) Elaborar, conjuntament amb l’equip directiu, la memòria anual d’activitats del centre i trametre-la a la corresponent delegació territorial del Departament d’Ensenyament, un cop el Consell escolar del centre n’hagi emès el corresponent informe.

p) Altres funcions que per disposicions del Departament d’Ensenyament siguin atribuïdes als directors dels centres. Article 16 Competències del cap d’estudis 16.1 Correspon al cap d’estudis la planificació, el seguiment i l’avaluació interna de les activitats del centre, i la seva organització i coordinació, sota el comandament del director de l’institut.

16.2 Són funcions específiques del cap d’estudis: a) Coordinar les activitats escolars reglades, tant en el si del mateix centre com amb els centres de procedència dels alumnes i els centres públics que imparteixen l’educació secundària obligatòria de la zona escolar corresponent.

Coordinar també quan s’escaigui, les activitats escolars complementàries i dur a terme l’elaboració de l’horari escolar i la distribució dels grups, de les aules i altres espais docents segons la naturalesa de l’activitat acadèmica, escoltat el claustre.

b) Coordinar les relacions amb els serveis educatius del Departament d’Ensenyament i especialment amb els equips d’assessorament psicopedagògics.

c) Substituir el director en cas d’absència.

d) Coordinar la realització de les reunions d’avaluació i presidir les sessions d’avaluació de fi de cicle.

e) Coordinar la programació de l’acció tutorial desenvolupada en el centre i fer-ne el seguiment.

f) Aquelles altres que li siguin encomanades pel director o atribuïdes per disposicions del Departament d’Ensenyament. Article 17 Competències del secretari 17.1 Correspon al secretari dur a terme la gestió de l’activitat econòmica i administrativa de l’institut, sota el comandament del director, i exercir, per delegació d’aquest, la prefectura del personal d’administració i serveis adscrit a l’institut, quan el director així ho determini.

17.2 Són funcions específiques del secretari les següents: a) Exercir la secretaria dels òrgans col·legiats de govern i aixecar les actes de les reunions que celebrin.

b) Tenir cura de les tasques administratives de l’institut, atenent la seva programació general i el calendari escolar. c) Estendre les certificacions i els documents oficials de l’institut, amb el vistiplau del director.

d) Dur a terme la gestió econòmica del centre i la comptabilitat que se’n deriva i elaborar i custodiar la documentació preceptiva. Obrir i mantenir els comptes necessaris en entitats financeres juntament amb el director. Elaborar el projecte de pressupost del centre.

e) Vetllar per l’adequat compliment de la gestió administrativa del procés de preinscripció i matriculació d’alumnes, tot garantint la seva adequació a les disposicions vigents.

f) Tenir cura que els expedients acadèmics dels alumnes estiguin complets i diligenciats d’acord amb la normativa vigent.

g) Ordenar el procés d’arxiu dels documents del centre, assegurar la unitat dels registres i expedients acadèmics, diligenciar els documents oficials i custodiar-los.

h) Confegir i mantenir l’inventari general del centre.

i) Vetllar pel manteniment i conservació general del centre, de les seves instal·lacions, mobiliari i equipament d’acord amb les indicacions del director i les disposicions vigents. Tenir cura de la seva reparació, quan correspongui.

j) Dur a terme la correcta preparació dels documents relatius a l’adquisició, l’alienació i lloguer de béns i als contractes d’obres, serveis i subministraments, d’acord amb la normativa vigent.

k) Aquelles altres funcions que li siguin encarregades pel director de l’institut o atribuïdes per disposicions del Departament d’Ensenyament.

Article 18 L’administrador 18.1 Als instituts d’educació secundària que el Departament d’Ensenyament determini, d’entre els de la seva titularitat, es nomenarà un administrador que, sota la dependència del director, assumirà les competències del secretari i, si s’escau, del cap de residència, als quals substituirà.

18.2 El Departament d’Ensenyament establirà els requisits i els procediments per a la provisió del càrrec directiu d’administrador.

Article 19 Competències de l’administrador 19.1 Correspon a l’administrador dur a terme la gestió de l’activitat econòmica i administrativa de l’institut, sota el comandament del director, i exercir, per delegació d’aquest, la prefectura del personal d’administració i serveis adscrit a l’institut, quan el director així ho determini.

19.2 Són funcions específiques de l’administrador les previstes en aquest Reglament pel secretari i, si s’escau, pel cap de residència i aquelles altres que li siguin encarregades pel director de l’institut o atribuïdes per disposicions del Departament d’Ensenyament.

Article 20 Competències del coordinador pedagògic 20.1 Correspon, amb caràcter general, al coordinador pedagògic el seguiment i l’avaluació de les accions educatives que es desenvolupen a l’institut, sota la dependència del director.

20.2 Són funcions específiques del coordinador pedagògic: a) Coordinar l’elaboració i l’actualització del projecte curricular del centre, tot procurant la col·laboració i participació de tots els professors del claustre en els grups de treball. Vetllar per la seva concreció en les diferents àrees i matèries dels cicles, etapes, nivells i graus que s’imparteixen a l’institut.

b) Vetllar per l’adequada correlació entre el procés d’aprenentatge dels alumnes dels ensenyaments que s’imparteixen en el primer cicle de l’educació secundària obligatòria i els corresponents als del cicle superior d’educació primària en el si de la zona escolar corresponent.

c) Coordinar les accions formatives al llarg dels diferents cicles, etapes, nivells i graus dels ensenyaments impartits a l’institut.

d) Vetllar per l’elaboració de les adequacions curriculars necessàries per atendre la diversitat dels ritmes d’aprenentatge i la singularitat de cada alumne, especialment d’aquells que presentin necessitats educatives especials, tot procurant la col·laboració i participació de tots els professors del claustre en els grups de treball.

Proposar les modificacions curriculars que hagin de ser autoritzades pel Departament d’Ensenyament quan escaigui.

e) Vetllar perquè l’avaluació del procés d’aprenentatge dels alumnes es dugui a terme en relació amb els objectius generals de l’etapa i amb els generals i terminals de cada àrea o matèria, juntament amb els caps de departament.

f) Vetllar per l’adequada coherència de l’avaluació al llarg dels diferents cicles, etapes, nivells i graus dels ensenyaments impartits al centre.

g) Vetllar per l’adequada selecció dels llibres de text, del material didàctic i complementari utilitzat en els diferents ensenyaments que s’imparteixin a l’institut, juntament amb els caps de departament.

h) Coordinar les accions d’investigació i innovació educatives i de formació i reciclatge del professorat que es desenvolupin a l’institut, quan escaigui.

i) Aquelles altres funcions que li siguin encomanades pel director o atribuïdes per disposicions del Departament d’Ensenyament.

Article 21 Competències del cap de residència

Són competències del cap de residència les següents: a) L’organització del funcionament de la residència i la seva gestió.

b) Elaborar el pla d’activitats a realitzar en la residència, que inclourà l’horari dedicat a l’estudi i l’organització de l’oci i del temps lliure. Aquest pla s’incorporarà a la programació general de l’institut. El pla d’activitats a la residència es realitza de forma coordinada amb el coordinador d’activitats i serveis escolars.

Article 22 Competències del cap d’estudis adjunt Les funcions del cap d’estudis adjunt seran les que li assigni el Departament d’Ensenyament en el moment de la seva creació i les que li delegui el cap d’estudis.

Article 23 Substitució del cap d’estudis, del secretari, de l’administrador, del cap de residència o del coordinador pedagògic 23.1 En cas d’absència del cap d’estudis o del secretari es farà càrrec de les seves funcions el director.

23.2 Les substitucions de l’administrador les efectuarà el Departament d’Ensenyament.

23.3 En cas d’absència del coordinador pedagògic o del cap de residència es farà càrrec de llurs funcions el cap d’estudis.

Article 24 Condicions i requisits per exercir el càrrec de director i els altres càrrecs corresponents a la resta d’òrgans unipersonals de govern dels instituts d’educació secundària 24.1 Els candidats a l’elecció de director de centres la titularitat dels quals correspongui al Departament d’Ensenyament han de ser funcionaris docents, en servei actiu i reunir a més els requisits següents: a) Tenir una antiguitat d’almenys cinc anys en el cos de funcionaris docents des del qual s’opta i haver estat professor durant un període d’igual durada en un centre que imparteixi ensenyaments del mateix nivell i règim.

b) Tenir destinació definitiva al centre, amb un mínim d’un curs complert d’antiguitat al centre.

c) Haver estat acreditat per l’administració educativa per a l’exercici de la funció directora.

d) No poden concórrer a l’elecció de director ni ser designats per a un òrgan unipersonal de govern aquells professors que es trobin complint una sanció administrativa que els ho impedeixi o que, per qualsevol motiu, no hagin de prestar serveis en l’institut en el curs acadèmic immediatament següent al de la presa de possessió del càrrec corresponent, en disposar de resolució ferma que així ho acrediti.

e) No poden concórrer al procés electoral els directors que finalitzen el seu tercer període de mandat consecutiu en el mateix centre, d’acord amb el procediment establert en aquest Reglament.

24.2 En els instituts d’educació secundària de menys de 8 unitats, si no hi ha cap professor que reuneixi tots els requisits establerts en l’apartat 1 d’aquest article, podran ser candidats a director els professors encara que no tinguin almenys cinc anys d’antiguitat en el cos de funcionaris docents des del qual s’opta. Si tampoc no hi ha cap professor que reuneixi els restants requisits indicats, podran ser candidats els professors que no tinguin almenys cinc anys d’antiguitat com a funcionaris docents en centres del mateix nivell i règim. Si tampoc no hi ha cap professor que reuneixi aquests requisits podran ser candidats els professors encara que no tinguin un mínim d’un curs complet d’antiguitat amb destinació definitiva al centre. Si tampoc no hi ha cap professor que reuneixi aquest requisit, podrà ser candidat qualsevol funcionari docent amb destinació definitiva al centre.

24.3 Els professors designats per als càrrecs de la resta d’òrgans unipersonals de govern han de ser funcionaris docents, en servei actiu i tenir destinació definitiva al centre. En els instituts d’educació secundària de menys de 8 unitats, el Departament d’Ensenyament podrà eximir aquests professors de tenir la destinació definitiva al centre.

24.4 Als instituts la titularitat pública dels quals no correspongui al Departament d’Ensenyament, l’administració titular pot establir les condicions i els requisits per exercir els càrrecs corresponents als òrgans unipersonals de govern, d’acord amb el marc legal.

Article 25 Convocatòria del procés electoral per escollir director Amb caràcter anual, el Departament d’Ensenyament convoca eleccions per tal de proveir les vacants de director en els centres a què fa referència aquest Reglament. La convocatòria establirà la data en què el director prendrà possessió del seu càrrec.

Article 26 Presentació de candidatures per escollir el director de l’institut 26.1 Dintre dels terminis fixats en la convocatòria, els candidats a director presenten, per escrit, la seva candidatura al director de l’institut, i hi adjunten la documentació següent: a) Document d’acreditació per a l’exercici de la direcció. Quant aquest document no expliciti les condicions que van permetre l’acreditació s’aportarà la documentació que les testimoniï.

b) Els mèrits al·legats.

c) El projecte específic que reculli la seva proposta directiva en relació amb la línia del projecte educatiu del centre.

Aquesta proposta inclourà la formulació de l’equip directiu, llevat del càrrec de l’administrador.

d) Qualsevol altra documentació que el candidat consideri idònia en interès de la seva candidatura.

26.2 El director comunicarà al Consell Escolar del centre les candidatures que compleixen els requisits i li lliurarà la documentació corresponent. També notificarà al claustre les candidatures presentades.

26.3 Un cop efectuats els tràmits indicats en els punts anteriors, el director de l’institut convoca el Consell Escolar del centre, amb un ordre del dia que té com a punt únic l’elecció del nou director.

26.4 Entre la convocatòria al Consell Escolar del centre a què fa referència el paràgraf anterior i la celebració de l’acte electoral, han de transcórrer, almenys, deu dies.

Durant aquest període, els candidats poden informar al Consell Escolar i, si ho consideren convenient, a la comunitat escolar, del seu projecte específic de direcció. El director del centre adopta les mesures oportunes per tal que aquestes activitats no interfereixin el normal desenvolupament docent del centre.

Article 27 Desestimació de candidatures El director, o el secretari de l’institut si el director es presenta com a candidat, comprova que els candidats reuneixin els requisits assenyalats a l’article 24, i notifica als que no els acrediten la desestimació de la seva candidatura.

Contra la decisió del director del centre o del secretari, si s’escau, els candidats podran presentar una reclamació davant del Consell Escolar, la qual haurà de ser resolta en el termini de 48 hores.

En cas que el secretari també es presenti com a candidat, el corresponent delegat territorial del Departament d’Ensenyament exercirà les funcions indicades. La Delegació Territorial notificarà la desestimació de la candidatura als que no reuneixin els requisits.

En aquest cas, els candidats podran presentar una reclamació davant el delegat territorial, que haurà de ser resolta en el termini de 48 hores.

Article 28 L’elecció del director de l’institut 28.1 L’elecció del director es durà a terme per majoria absoluta dels membres que constitueixen el Consell Escolar del centre i que tenen dret de vot a aquests efectes.

28.2 Constituït vàlidament el Consell Escolar del centre, el seu secretari llegeix la llista de candidats a director i es procedeix a emetre el vot dels membres del Consell Escolar presents.

El vot és personal, directe i secret, i no s’admet la representació ni la delegació.

28.3 El candidat que obté la majoria absoluta de vots dels membres és proposat per a ser nomenat director de l’institut.

28.4 Quan concorri més d’un candidat i cap d’ells no obtingui la majoria absoluta, o quan concorri un únic candidat i tampoc no l’obtingui, es procedeix a efectuar una segona convocatòria del Consell Escolar dintre dels dos dies següents. En el primer cas figurarà com a únic candidat, en la segona convocatòria, el més votat a la primera.

Si a la primera votació s’ha produït un empat en el nombre de vots, dins la mateixa convocatòria el Consell Escolar efectua les votacions necessàries o arbitra el procediment per desfer la situació d’empat. Si el candidat així seleccionat no ha obtingut la majoria absoluta s’efectua la segona convocatòria prevista al paràgraf anterior.

L’elecció del director, en els casos en què s’ha d’efectuar una segona convocatòria, requerirà també majoria absoluta dels membres del Consell Escolar.

28.5 Una vegada realitzat l’acte d’elecció i el recompte de vots, el secretari del Consell Escolar del centre aixeca acta en la qual es recullen el resultats de les votacions i les possibles impugnacions.

Article 29 Designació dels altres òrgans unipersonals de govern del centre Elegit el director, aquest procedeix a designar els altres òrgans unipersonals de govern del centre.

Article 30 Notificació al Departament d’Ensenyament Les certificacions de les actes que reflecteixen els resultats de les votacions i de les possibles impugnacions que si s’escau es presentin es trametran l’endemà de la conclusió del procés electoral a la Delegació Territorial corresponent del Departament d’Ensenyament.

A aquesta documentació s’adjunten les propostes de nomenament del cap d’estudis, coordinador pedagògic i secretari, i, quan correspongui, del cap d’estudis adjunt i del cap de residència, així com l’acta del Consell Escolar del centre on es reflecteixi la comunicació que al respecte hagi efectuat el director.

Article 31 Nomenament i cessament del director 31.1 Revisades les certificacions de les actes del procés electoral, quan no hi ha cap vici que en comporti la nul·litat, quan hi ha la majoria necessària en l’elecció, i una vegada resoltes pel delegat territorial corresponent les impugnacions presentades, aquest nomena el director.

31.2 En el cas de nul·litat del procés electoral, el Departament d’Ensenyament convoca noves eleccions en aquell centre. El procediment a seguir serà el que amb caràcter general s’ha descrit en els articles anteriors, si bé els terminis seran establerts a la convocatòria específica.

31.3 El director cessa en les seves funcions a la fi del seu mandat, la durada del qual és de quatre anys, o en deixar de complir les condicions necessàries per al seu nomenament.

31.4 El delegat territorial corresponent del Departament d’Ensenyament pot cessar el director, a proposta raonada del Consell Escolar del centre, previ acord adoptat per majoria de dos terços dels membres que el constitueixen i que tenen dret de vot a aquests efecte i amb audiència a l’interessat. 31.5 En ocasió de la instrucció d’un expedient disciplinari al director, el Departament d’Ensenyament pot acordar la suspensió cautelar de les seves funcions en els termes previstos en la normativa vigent en matèria de règim disciplinari. En aquest supòsit assumeix les funcions de director el cap d’estudis. En el procés d’instrucció de l’expedient es demanarà informe raonat al Consell Escolar del centre.

31.6 El Departament d’Ensenyament determinarà el cessament del director abans de finalitzar el termini del seu mandat, quan acrediti un greu incompliment de les seves funcions, prèvia notificació al Consell Escolar del centre i amb audiència a l’interessat.

31.7 El director del centre pot presentar la renúncia motivada al càrrec abans de finalitzar el període pel qual fou nomenat. Perquè la renúncia sigui efectiva ha de ser acceptada pel delegat territorial corresponent del Departament d’Ensenyament, escolat el Consell Escolar del centre.

Article 32 Nomenament i cessament dels altres òrgans unipersonals de govern del centre 32.1 El delegat territorial corresponent del Departament d’Ensenyament nomena el director escollit i els altres òrgans unipersonals de govern del centre, llevat de l’administrador.

32.2 Aquests òrgans unipersonals de govern cessen en les seves funcions en finalitzar el seu mandat, la durada del qual és de quatre anys, o quan cessa el director que els va designar.

32.3 El delegat territorial corresponent del Departament d’Ensenyament pot disposar el cessament en els seus càrrecs d’aquests òrgans unipersonals de govern, a proposta del director mitjançant escrit raonat, prèvia audiència a l’interessat i comunicació al Consell Escolar del centre.

Igualment, el Departament d’Ensenyament podrà disposar el cessament o suspensió de qualsevol d’aquests òrgans unipersonals de govern prèvia notificació al Consell Escolar, per les mateixes causes i amb els mateixos requisits que els establerts per al director en els punts 5 i 6 de l’article 31 d’aquest Reglament, llevat de l’informe al Consell Escolar, que el realitzarà el director del centre.

32.4 Els òrgans unipersonals de govern a què fa referència aquest article poden presentar la renúncia motivada al seu càrrec abans de finalitzar el període per al qual foren nomenats. Perquè la renúncia sigui efectiva ha de ser acceptada pel delegat territorial corresponent del Departament d’Ensenyament, escoltat el director del centre. 32.5 Si durant el període de mandat del director resta vacant el càrrec d’algun òrgan unipersonal de govern del centre, el director convoca una sessió del Consell Escolar del centre i presenta la corresponent proposta de substitució, la qual es tramet a la Delegació Territorial corresponent del Departament d’Ensenyament per al seu nomenament.

32.6 De totes les circumstàncies previstes als apartats anteriors, el director en dóna compte al delegat territorial del Departament d’Ensenyament.

secció 3 Òrgans col·legiats de govern

Article 33 Els òrgans col·legiats de govern Són òrgans col·legiats de govern dels instituts d’educació secundària el Consell Escolar del centre i el Claustre de professors.

Article 34 El Consell Escolar del centre 34.1 El Consell Escolar del centre és l’òrgan de participació de la comunitat escolar en el govern dels instituts d’educació secundària i l’òrgan de programació, seguiment i avaluació general de les seves activitats.

34.2 Són competències del consell escolar: a) Elegir el director i conèixer la seva proposta de nomenament de l’equip directiu.

b) Proposar al delegat territorial corresponent del Departament d’Ensenyament la revocació del nomenament del director en la forma establerta en l’article 31.4 d’aquest Reglament.

c) Aprovar la creació d’altres òrgans de coordinació de l’institut i assignar-los competències, sens perjudici de les funcions dels òrgans de coordinació preexistents.

d) Decidir sobre l’admissió d’alumnes, dins el marc de la normativa vigent.

e) Resoldre els conflictes i imposar els correctius amb finalitat pedagògica en matèria de disciplina d’alumnes, d’acord amb les normes que regulen els seus drets i deures. f) Establir les directrius per a l’elaboració del projecte educatiu de l’institut, aprovar-lo i avaluar-ne el compliment.

g) Aprovar el pressupost del centre, fer-ne el seguiment i aprovar-ne la liquidació.

h) Aprovar el Reglament de règim interior del centre.

i) Elaborar les directrius per a la programació i el desenvolupament de les activitats escolars complementàries, de les activitats extraescolars i serveis, si escau, amb la col·laboració de les associacions de pares d’alumnes.

Aprovar-ne la programació i avaluar-ne l’execució.

j) Avaluar i aprovar la programació general del centre que, amb caràcter anual, elabori l’equip directiu.

k) Avaluar i aprovar la memòria anual d’activitats del centre.

l) Establir els criteris sobre la participació del centre en activitats culturals, esportives i recreatives, així com aquelles accions assistencials a les quals el centre pot prestar la seva col·laboració, escoltades les associacions de pares i les associacions d’alumnes.

m) Establir les relacions de col·laboració amb altres centres amb finalitats culturals i educatives.

n) Promoure l’optimització de l’ús de les instal·lacions i material escolar, i la seva renovació, així com vetllar per la seva conservació.

o) Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l’evolució del rendiment escolar i elaborar un informe que s’inclou en la memòria anual.

p) Qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per disposició del Departament d’Ensenyament.

Article 35 Composició del Consell Escolar del centre 35.1 El consell escolar dels instituts d’educació secundària està compost per: a) El director de l’institut, que n’és el president.

b) El cap d’estudis.

c) Un regidor o representant de l’Ajuntament en el terme municipal del qual es troba l’institut.

d) Un nombre determinat de professors elegits pel Claustre de professors.

e) Un nombre determinat d’alumnes i pares d’alumnes elegits entre ells. D’entre els pares, un serà designat per l’associació de pares d’alumnes més representativa, d’acord amb el seu nombre d’associats.

f) Un representant del personal d’administració i serveis del centre.

g) En el cas dels instituts que imparteixin com a mínim dues famílies professionals o en els que almenys el 25% de l’alumnat estigui cursant ensenyaments de formació professional específica, un representant proposat per les organitzacions empresarials o institucions laborals presents en l’àmbit d’acció de l’institut, amb veu, però sense vot. h) El secretari o l’administrador de l’institut, que actua de secretari del Consell, amb veu i sense vot.

35.2 El nombre de representants electes del professorat no pot ser inferior a un terç del total dels components del Consell. El nombre de representants d’alumnes i de pares d’alumnes en conjunt, inclòs el designat per l’associació de pares de l’alumnes, no pot ser inferior a un terç del total dels components del Consell. Quan el nombre de representants d’alumnes i de pares d’alumnes sigui parell, la representació es decidirà per parts iguals entre els dos sectors; quan el nombre total d’aquests representants sigui senar, el sector alumnes tindrà un representant més que els sector pares.

35.3 El Consell Escolar del centre estableix el nombre de representants de cada sector respectant els criteris esmentats en els apartats anteriors d’aquest article.

D’aquesta configuració del Consell Escolar, el president en dóna compte al delegat territorial corresponent del Departament d’Ensenyament. No es pot modificar la configuració del Consell Escolar del centre durant els tres cursos acadèmics següents a aquell en què és determinada.

35.4 Quan en l’ordre del dia s’incloguin temes o qüestions relacionades amb l’activitat normal del centre i que estiguin sota la tutela o responsabilitat immediata d’algun membre de la comunitat educativa que no sigui membre del Consell Escolar, se’l podrà convocar a la sessió per tal que informi sobre el tema o la qüestió corresponent.

Article 36 Procediment d’elecció dels membres del Consell Escolar del centre 36.1 Les eleccions per a la constitució o renovació dels membres del Consell Escolar les convoca el director del centre amb quinze dies d’antelació, preferentment en dies diferents per a cadascun dels sectors de la comunitat escolar (professors, alumnes, pares d’alumnes i personal d’administració i serveis), dins les dates que a aquest respecte fixi amb caràcter general el Departament d’Ensenyament. Dins els 15 dies esmentats els candidats poden donar a conèixer les seves propostes utilitzant mitjans que no interfereixin la marxa ordinària del centre. 36.2 Amb relació als candidats dels diferents sectors: a) Són candidats els alumnes i els professors del centre, els pares o tutors dels alumnes i el personal d’administració i serveis que presentin la seva candidatura al president de la mesa electoral corresponent, amb cinc dies d’antelació al dia de l’elecció.

b) Aquells qui, en un mateix centre, formen part de més d’un sector de la comunitat escolar només poden presentar-se com a candidats per a un dels sectors.

c) Si el nombre de candidats a membres del Consell Escolar d’un determinat sector és inferior al nombre de llocs a cobrir, tots els membres del sector corresponent passen a ser elegibles. Si el membre elegit en aquestes circumstàncies és un professor o un membre del personal d’administració i serveis, haurà d’assumir el nomenament. Si és un pare d’alumne o un alumne i no vol assumir-lo, es farà una segona votació, i si el nou elegit tampoc no vol assumir-lo, el lloc quedarà vacant fins a la convocatòria següent.

36.3 Amb relació a les meses electorals: a) Per a cada sector de la comunitat escolar es constitueix una mesa electoral presidida pel director, encarregada d’aprovar el cens electoral, publicar amb tres dies d’antelació a la votació la relació de candidats, organitzar la votació, fer l’escrutini i fer constar en acta pública els resultats de la votació, així com resoldre els dubtes i reclamacions que puguin presentar-se.

b) En tot cas, el cens electoral serà publicat al tauler d’anuncis del centre amb set dies d’antelació a la data de la votació.

36.4 Amb relació a la constitució de la mesa electoral del Claustre de professors: a) Per a l’elecció dels representants del Claustre, la mesa electoral estarà formada pel director, pel professor amb més antiguitat al centre i pel professor amb menys antiguitat, que actua de secretari. Quan coincideixin professors de la mateixa antiguitat, en forma part el de major o menor edat, respectivament.

b) L’elecció s’efectua en una sessió extraordinària del Claustre convocada amb aquest únic punt en l’ordre del dia. c) Cada professor pot votar, com a representants d’aquest sector, un nombre màxim de candidats igual al que per a aquest col·lectiu s’estableix a l’article 35 d’aquest Reglament.

36.5 Amb relació a la constitució de la mesa electoral dels pares d’alumnes: a) Per a l’elecció dels representants dels pares d’alumnes la mesa electoral està formada pel director i per dos pares designats per sorteig entre tots els pares o tutors del cens.

b) Poden ser candidats els pares i les mares o els tutors d’alumnes del centre que exerceixin la pàtria potestat o la tutela d’aquests i figurin en el corresponent cens electoral. Formen part del cens electoral totes les persones ara descrites els fills o pupils de les quals estiguin matriculats al centre en el moment de la convocatòria de les eleccions.

Les candidatures poden presentar-se acompanyades d’una relació de pares que avalin el candidat.

c) Les associacions de pares d’alumnes o els grups de pares que avalin un candidat poden designar-ne un que actuï a la mesa electoral com a supervisor.

d) El director, en la convocatòria de les eleccions, precisarà les hores de votació d’acord amb les característiques del centre i la possibilitat horària dels pares, per garantir l’exercici del vot.

e) El nombre màxim de candidats que pot ser votat per cada elector, en el cas de pares d’alumnes, com a representants corresponents a aquest sector, és el que estableix cada centre d’acord amb l’article 35 d’aquest Reglament.

36.6 Amb relació a la constitució de la mesa electoral dels alumnes: a) Per a l’elecció dels representants dels alumnes, la mesa electoral està formada pel director i per dos alumnes designats per sorteig entre els alumnes del centre.

b) Poden ser candidats els alumnes del centre que figurin en el corresponent cens electoral, constituït per tots aquells que estiguin matriculats en el centre en el moment de la convocatòria de les eleccions.

Les candidatures poden presentar-se acompanyades d’una relació d’alumnes que avalin el candidat.

c) Les associacions d’alumnes o els grups d’alumnes que avalin un candidat poden designar-ne un que actuï a la mesa electoral com a supervisor.

d) El director, en la convocatòria de les eleccions, precisarà les hores de votació d’acord amb les característiques del centre i la possibilitat horària dels alumnes, per garantir l’exercici del vot.

e) El nombre màxim de candidats que pot votar cada elector, en el cas dels alumnes, com a representants corresponents a aquest sector, és el que estableix cada centre d’acord amb l’article 35 d’aquest Reglament.

36.7 Amb relació a la constitució de la mesa electoral del personal d’administració i serveis: a) Per a l’elecció del representant del personal d’administració i serveis la mesa electoral està formada pel director, el secretari i el membre amb més antiguitat en el centre del personal d’administració i serveis. Quan coincideixi personal de la mateixa antiguitat, en formarà part el de major edat.

b) El director, en la convocatòria de les eleccions, precisarà les hores de la votació de manera que es garanteixi que pot participar-hi tot el personal afectat.

36.8 Les votacions són personals, directes i secretes. No s’admetrà la delegació de vot ni el vot per correu. En el cas dels pares d’alumnes, pot votar el pare i la mare o tutor respectiu, llevat que la pàtria potestat de l’alumne estigui conferida en exclusiva a un dels pares, cas en el qual només aquest tindrà dret de vot.

36.9 La condició de membre electe del Consell Escolar del centre s’adquireix per quatre anys. Cada dos anys es renova la meitat dels membres representants dels sectors de professors, i de pares d’alumnes i alumnes, sens perjudici que es cobreixin d’immediat les vacants que es produeixin. En aquest darrer supòsit la condició de membre electe s’estendrà fins a la data de finalització prevista pel mandat del membre substituït. El Consell Escolar del centre regula el procediment de substitució.

36.10 Una vegada finalitzats aquests processos electorals es constitueix el Consell Escolar del centre en el termini de quinze dies a partir de l’última elecció i es procedeix a la formació de la Comissió Econòmica i la Comissió Permanent previstes en l’article 38 d’aquest Reglament. El secretari del Consell estendrà acta de la constitució i l’enviarà l’endemà a la delegació territorial corresponent del Departament d’Ensenyament, degudament visada pel director. 36.11 Si es produeix una vacant en el Consell Escolar, aquesta ha de ser ocupada pel procediment establert al Reglament de règim interior de l’institut. Si aquest no ho preveu, la vacant serà ocupada pel següent candidat més votat en les darreres eleccions. El nou membre ha de ser nomenat per al temps que li restava del mandat a la persona que ha causat la vacant.

Article 37 Funcionament del Consell Escolar del centre a) El consell escolar del centre es reuneix preceptivament una vegada al trimestre i sempre que el convoca el seu president o ho sol·licita almenys un terç dels seus membres. A més, preceptivament, es farà una reunió a l’inici del curs i una al final.

b) Es procurarà que les decisions del Consell Escolar es prenguin per consens. Si no és possible arribar a un acord es determinarà la decisió per majoria dels membres presents, llevat dels casos que la normativa determini una altra majoria qualificada.

c) La convocatòria de les reunions ordinàries i extraordinàries serà tramesa pel director, amb antelació suficient, juntament amb la documentació necessària que hagi de ser objecte de debat, i, si s’escau, d’aprovació.

Article 38 Comissions específiques del Consell Escolar del centre 38.1 Al si del Consell Escolar es constitueix una Comissió Econòmica, integrada pel director, que la presideix, el secretari o l’administrador, un professor, un pare d’alumne i un alumne, designats pel Consell Escolar del centre d’entre els seus membres. En els centres que siguin de titularitat d’altres poders públics, en formarà part el seu representant membre del Consell Escolar del centre.

La Comissió Econòmica té les competències que expressament li delega el Consell Escolar. L’aprovació del pressupost i la fiscalització dels comptes anuals del centre no són delegables.

38.2 a) Al si del Consell Escolar del centre es constitueix una Comissió permanent integrada pel director, que la presideix, el cap d’estudis i sengles representants del professorat, dels pares d’alumnes i dels alumnes, designats pel Consell Escolar del centre entre els seus membres. De la Comissió Permanent en forma part el secretari o l’administrador, si s’escau, amb veu i sense vot.

b) El Consell Escolar del centre no pot delegar en la Comissió Permanent les competències referides a l’elecció i el cessament de director, les de creació d’òrgans de coordinació, les d’aprovació del projecte educatiu, del pressupost i la seva liquidació, del Reglament de règim interior i de la programació general anual, ni les de resolució de conflictes i imposicions de correctius amb finalitat pedagògica en matèria de disciplina d’alumnes.

38.3 El Reglament de règim interior de cada centre pot establir d’altres comissions específiques del Consell Escolar del centre. Els components d’aquestes comissions són designats pel Consell Escolar del centre d’entre els seus membres.

Així mateix, el Consell Escolar podrà autoritzar la col·laboració d’altres membres de la comunitat educativa quan sigui d’interès per als objectius de la comissió.

38.4 Són funcions de les comissions estudiar aspectes de l’àmbit del Consell que se’ls sol·licitin o considerin convenient aportar, informar-ne al Consell i elevar-hi propostes, així com desenvolupar les tasques que el Consell li encomani.

Article 39 El Claustre de professors 39.1 El Claustre de professors és l’òrgan propi de participació d’aquests en la gestió i la planificació educatives de l’institut. Està integrat per la totalitat dels professors que hi presten serveis i el presideix el director.

Els professors que, designats pel Departament d’Ensenyament a proposta dels ordinaris diocesans de l’Església catòlica, o designats per les esglésies o comunitats pertanyents a la Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya, la Federació de Comunitats Israelites d’Espanya o la Comissió Islàmica d’Espanya, que imparteixin ensenyaments de les seves respectives religions als instituts d’educació secundària dependents del Departament d’Ensenyament formaran part del Claustre de professors del centre.

Com a membres del Claustre de professors, aquests seran electors i elegibles en les eleccions de representants dels professors al Consell Escolar del centre. Com a membres del Consell Escolar del centre poden ser membres de les comissions constituïdes al seu si.

39.2 Són funcions del Claustre de professors: a) Participar en l’elaboració del projecte educatiu del centre.

b) Informar i aportar propostes al Consell Escolar del centre i a l’equip directiu sobre l’organització i la programació general del centre, i per al desenvolupament de les activitats escolars complementaries i de les extraescolars.

c) Establir criteris per a l’elaboració del projecte curricular del centre, aprovar-lo, avaluar-ne l’aplicació i decidir-ne possibles modificacions.

d) Elegir els seus representants al Consell Escolar del centre.

e) Informar del nomenament dels professors-tutors.

f) Emetre informe favorable sobre la proposta de creació d’altres òrgans de coordinació abans que el director no la presenti al Consell Escolar del centre.

g) Fixar i coordinar les funcions d’orientació i tutoria dels alumnes.

h) Promoure iniciatives en l’àmbit de l’experimentació i la investigació pedagògiques, i en el de la formació del professorat de l’institut.

i) Analitzar i valorar els resultats de l’avaluació dels alumnes i del centre en general.

j) Aportar al Consell Escolar del centre criteris i propostes per a l’elaboració del Reglament de règim interior.

k) Aportar a l’equip directiu criteris pedagògics sobre distribució horària del pla d’estudis del centre, la utilització racional de l’espai escolar comú i de l’equipament didàctic en general.

l) Conèixer les candidatures a la direcció i els programes presentats pels candidats.

m) Qualsevol altra que li sigui encomanada per disposició del Departament d’Ensenyament.

Article 40 Funcionament del Claustre de professors 40.1 El Claustre es reuneix preceptivament una vegada cada dos mesos amb caràcter ordinari i sempre que el convoqui el director o ho sol·liciti un terç, almenys, dels seus membres. És preceptiu que el claustre es reuneixi al començament i al final de cada curs escolar.

L’assistència al Claustre és obligatòria per a tots els seus membres.

40.2 El secretari o l’administrador del centre estén acta de cada sessió del Claustre, la qual, una vegada aprovada, passa a formar part de la documentació general del centre.

Article 41 Normes generals de funcionament dels òrgans col·legiats de govern El funcionament dels òrgans col·legiats s’ajusta a allò que disposa la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, en allò que no sigui regulat expressament per una altra norma específica.

El Reglament de règim interior de l’institut pot precisar normes concretes de funcionament no regulades en altres normes.

Secció 4 Òrgans de coordinació

Article 42 Òrgans de coordinació 42.1 Són òrgans de coordinació dels instituts d’educació secundària els següents: a) Col·legiats: els departaments didàctics.

b) Unipersonals: els caps de departament, el coordinador d’activitats i serveis escolars i, quan s’escaigui, el coordinador d’educació secundària obligatòria, el coordinador de batxillerat i el coordinador de formació professional.

El reglament de règim interior de l’institut pot determinar l’existència d’altres òrgans unipersonals de coordinació d’entre els següents: el coordinador de cicle, el coordinador informàtic, el coordinador lingüístic i aquells previstos en el paràgraf anterior que, d’acord amb aquest reglament, no siguin preceptius, tot tenint en compte la disponibilitat de personal i la dotació horària reservada a les tasques de coordinació.

42.2 El conjunt de professors que imparteixen docència a un grup d’alumnes constitueix l’equip docent de grup per tal d’actuar coordinadament en l’establiment de criteris per garantir la correcta convivència del grup d’alumnes, la resolució de conflictes quan s’escaigui i la informació als pares o tutors. Aquest equip docent es constitueix en junta d’avaluació per fer el seguiment dels aprenentatges i adoptar les decisions resultants d’aquest seguiment.

El professor tutor coordina a l’equip docent de grup.

Article 43 Els departaments didàctics 43.1 En els instituts d’educació secundària es constitueixen departaments didàctics en funció de les àrees curriculars de l’educació secundària obligatòria, en els quals s’integrarà el professorat d’acord amb les seves especialitats, agrupades per llur afinitat.

43.2 En el si de cada departament es coordinen les activitats docents de les àrees i matèries corresponents, es concreta el currículum i es vetlla per la metodologia i la didàctica de la pràctica docent.

43.3 Al front de cada departament es nomena un cap del Departament.

Article 44 Estructura, quant a departaments didàctics, dels instituts d’educació secundària 44.1 En els instituts d’educació secundària hi ha, com a mínim, quatre departaments i com a màxim deu. En aquest cas, tindran l’estructura que s’estableix a l’apartat 3 d’aquest article.

44.2 El reglament de règim interior pot modificar l’estructura de deu departaments, agrupant-ne quan així convingui per racionalització organitzativa i segons els criteris d’afinitat, o establint seminaris en el si dels departaments quan la complexitat d’aquests així ho aconselli.

44.3 L’estructura de deu departaments dels instituts serà la següent: a) Departament de ciències socials.

En forma part el professorat de les especialitats següents: geografia i història i religió.

b) Departament de llengua catalana i literatura.

En forma part el professorat de les especialitats següents: Llengua catalana i literatura, i llengua aranesa a la Val d’Aran.

c) Departament de llengua castellana i literatura.

En forma part el professorat de les especialitats següents: Llengua castellana i literatura.

d) Departament de llengües estrangeres.

En forma part el professorat de les especialitats següents: Llengües estrangeres.

e) Departament de matemàtiques.

En forma part el professorat de l’especialitat següent: Matemàtiques.

f) Departament de ciències de la natura.

En forma part el professorat de les especialitats següents: Física i química, biologia i geologia.

g) Departament d’educació visual i plàstica.

En forma part el professorat de l’especialitat següent: Dibuix.

h) Departament d’educació física.

En forma part el professorat de l’especialitat següent: Educació física.

i) Departament de música.

En forma part el professorat de l’especialitat següent: Música.

j) Departament de tecnologia.

En forma part el professorat de l’especialitat següent: Tecnologia.

El reglament de règim interior de cada centre establirà l’adscripció dels professors de les especialitats no especificades a l’apartat anterior als corresponents departaments didàctics.

44.4 Els instituts d’educació secundària que imparteixin formació professional específica disposaran d’un departament per a cada família professional, a més dels establerts al punt 1 d’aquest article.

44.5 La creació dels òrgans de coordinació no suposa la modificació dels llocs de treball de la plantilla assignada al centre, ni la modificació de les competències dels seus òrgans de govern.

Article 45 El cap del Departament 45.1 Correspon al cap del Departament la coordinació general de les activitats del departament i la seva programació i avaluació.

45.2 En particular, són funcions del Cap del Departament: a) Convocar i presidir les reunions del departament i fer-ne la programació anual.

b) Coordinar el procés de concreció del currículum de les àrees i matèries corresponents.

c) Vetllar per la coherència del currículum de les àrees i matèries al llarg dels cicles i etapes.

d) Vetllar per l’establiment de la metodologia i didàctica educatives aplicables en la pràctica docent.

e) Coordinar la fixació de criteris i continguts de l’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes en les àrees i matèries corresponents i vetllar per la seva coherència f) Propiciar la innovació i recerca educatives i la formació permanent al si del Departament.

g) Vetllar pel manteniment de les instal·lacions pròpies de les especialitats del departament i assessorar sobre l’adquisició didàctica corresponent.

h) Aquelles altres que li puguin ésser encomanades pel director del centre o atribuïdes pel Departament d’Ensenyament.

45.3 El cap del departament convoca a les reunions de departament els professors que imparteixen les àrees o matèries corresponents.

45.4 Al capdavant de cada seminari que es pugui establir hi ha un cap de seminari, les competències del qual són les que li delega el cap del departament.

Article 46 El coordinador d’activitats i serveis escolars 46.1 Correspon al coordinador d’activitats i serveis escolars la coordinació general de les activitats escolars complementàries i de les activitats extraescolars del centre i, si s’escau, de la residència, sota la dependència del cap d’estudis.

46.2 En particular, són funcions del coordinador d’activitats i serveis escolars: a) Dirigir el funcionament de la biblioteca del centre.

b) Elaborar la programació anual de les activitats escolars complementàries.

c) Elaborar la programació anual de les activitats extraescolars.

d) Donar a conèixer als alumnes la informació relativa a les activitats escolars complementàries i a les activitats extraescolars.

e) Promoure i coordinar les activitats culturals i esportives.

f) Coordinar l’organització dels viatges d’estudi, els intercanvis escolars i qualsevol altre tipus de viatge que es realitzi amb els alumnes.

g) Distribuir els recursos econòmics destinats pel pressupost del centre entre les activitats escolars complementàries i les activitats extraescolars.

h) Elaborar una memòria final de curs amb l’avaluació de les activitats realitzades que s’inclourà a la memòria anual d’activitats del centre.

Article 47 Coordinadors d’educació secundària obligatòria i del batxillerat 47.1 En els instituts d’educació secundaria amb una oferta de tres línies o més d’educació secundària obligatòria hi ha un coordinador d’educació secundària obligatòria.

47.2 En els instituts d’educació secundària amb una oferta de tres o més línies de batxillerat hi ha un coordinador de batxillerat.

47.3 La resta d’instituts disposaran d’aquests coordinadors, si així ho disposa el seu reglament de règim interior i en les condicions previstes en l’article 42.1.b). 47.4 Els coordinadors vetllen per la continuïtat, coherència i correlació de les accions educatives al llarg de l’educació secundària obligatòria o del batxillerat, segons s’escaigui, sota la dependència del coordinador pedagògic.

47.5 Els coordinadors d’educació secundaria i de batxillerat són nomenats escoltat el coordinador pedagògic. Article 48 Coordinador de formació professional 48.1 En els instituts d’educació secundària amb una oferta de cicles formatius corresponents a dos o més famílies professionals diferents de formació professional específica, hi ha un coordinador de formació professional.

La resta d’instituts que imparteixin cicles formatius de formació professional específica disposaran d’aquest coordinador, si així ho disposa el seu reglament de règim interior i en les condicions previstes a l’article 42.1.b). 48.2 El coordinador de formació professional, sota la dependència del cap d’estudis, vetlla per l’adequació de les accions dels tutors de pràctiques professionals, coopera en l’apreciació de les necessitats de formació professional de l’àmbit territorial on és ubicat l’institut, d’acord amb la planificació, els criteris i programes del Departament d’Ensenyament, i es relaciona amb les administracions locals, les institucions públiques o privades i les empreses de l’àrea d’influència.

48.3 El coordinador de la formació professional estableix la relació amb les empreses en el marc dels programes de garantia social, quan aquests siguin organitzats a l’institut o depenguin d’aquest.

48.4 El coordinador de formació professional és nomenat pel director, escoltat el cap d’estudis, d’entre els professors que professin ensenyaments de formació professional específica.

48.5 Quan no existeixi el coordinador de formació professional, assumeix les seves funcions el cap d’estudis. Article 49 Tutors de pràctiques professionals Els tutors de pràctiques professionals efectuen la programació, el seguiment, i l’avaluació i el control de la fase de formació pràctica en els centres de treball en els ensenyaments de formació professional.

Aquests professors assumeixen també, respecte del seu grup d’alumnes, les funcions del professor tutor.

Article 50 Nomenament i cessament dels òrgans unipersonals de coordinació 50.1 Es nomenaran per a exercir les funcions dels òrgans unipersonals de coordinació els funcionaris docents, en servei actiu i amb destinació definitiva al centre. Només per insuficiència d’aquests, es cobriran la resta de llocs de coordinació amb funcionaris docents que no tinguin destinació definitiva.

50.2 Els òrgans unipersonals de coordinació d’un institut els nomena el director del centre.

50.3 El nomenament per a exercir les funcions corresponents als òrgans de coordinació s’estendrà, com a màxim, fins a la data de la fi del mandat del director.

50.4 El nomenament de cap de departament s’efectua d’entre els professors membres del departament que tinguin la condició de catedràtic, escoltat el departament. Si cap dels membres del departament no té la condició de catedràtic, la proposta es farà d’entre tots els seus membres.

50.5 El coordinador d’activitats i serveis escolars és nomenat escoltat el cap d’estudis.

50.6 El tutor de pràctiques professionals de cada grup és nomenat, escoltat el coordinador de formació professional, d’entre els professors del grup.

50.7 El director de l’institut pot acceptar la renúncia motivada o disposar el cessament dels coordinadors i caps de departament abans de la finalització del període per al qual han estat nomenats, una vegada escoltat l’òrgan que en cada cas va intervenir en la seva proposta de nomenament i amb audiència de l’interessat.

50.8 Del nomenament i cessament dels coordinadors i caps de departament, el director en dóna compte al consell escolar del centre.

Article 51 Altres òrgans unipersonals de coordinació 51.1 El coordinador d’informàtica.

Són funcions del coordinador d’informàtica: a) Proposar a l’equip directiu del centre els criteris per a la utilització i l’optimització dels recursos informàtics i per a l’adquisició de nous recursos.

b) Assessorar l’equip directiu, el professorat i el personal d’administració i serveis del centres en l’ús de les aplicacions de gestió acadèmica del Departament d’Ensenyament.

c) Vetllar pel manteniment de les instal·lacions i els equipaments informàtics i telemàtics del centre.

d) Assessorar el professorat en la utilització educativa de programes i equipaments informàtics en les diverses àrees del currículum i orientar-lo sobre la seva formació permanent en aquest tema.

e) Aquelles altres que el director de l’institut li encomani en relació amb els recursos informàtics i telemàtics que li pugui atribuir el Departament d’Ensenyament.

51.2 El coordinador lingüístic.

Són funcions del coordinador lingüístic: a) Assessorar l’equip directiu en l’elaboració del projecte lingüístic.

b) Assessorar el claustre en el tractament de les llengües en l’elaboració del projecte curricular del centre, d’acord amb els criteris establerts en el projecte lingüístic.

c) Assessorar l’equip directiu en la programació de les activitats relacionades amb la concreció del projecte lingüístic, inclòs en la programació general del centre i col·laborar en la seva realització.

d) Organitzar els seminaris i cursos necessaris per a la normalització lingüística en funció de les peticions i necessitats del professorat del centre.

e) Aquelles altres que el director del centre li encomani en relació amb el projecte lingüístic o que li pugui atribuir el Departament d’Ensenyament.

51.3 El coordinador lingüístic i el coordinador de cicle són nomenats escoltat el coordinador pedagògic.

El coordinador informàtic és nomenat escoltat el cap d’estudis.

Article 52 El professor tutor 52.1 La tutoria i l’orientació dels alumnes formarà part de la funció docent. Tots el professors que formen part del claustre d’un centre poden exercir les funcions de professor tutor, quan correspongui.

52.2 Cada unitat o grup d’alumnes té un professor tutor, amb les funcions següents: a) Tenir coneixement del procés d’aprenentatge i d’evolució personal dels alumnes.

b) Tenir cura de la coherència de les activitats d’ensenyament aprenentatge i les activitats d’avaluació de tots els docents que intervenen en el procés d’ensenyament del seu grup d’alumnes.

c) Responsabilitzar-se de l’avaluació del seu grup d’alumnes en les sessions d’avaluació.

d) Tenir cura, juntament amb el secretari o administrador, quan correspongui, de vetllar per l’elaboració dels documents acreditatius dels resultats de l’avaluació i de la comunicació d’aquests als pares o representants legals dels alumnes.

e) Dur a terme les tasques d’informació i d’orientació acadèmica dels alumnes.

f) Mantenir una relació suficient i periòdica amb els pares dels alumnes o representants legals per informar-los del seu procés d’aprenentatge i de la seva assistència a les activitats escolars, d’acord amb els criteris establerts per la direcció del centre.

g) Vetllar per la convivència del grup d’alumnes i la seva participació en les activitats del centre.

h) Aquelles altres que li encomani el director o li atribueixi el Departament d’Ensenyament.

52.3 El cap d’estudis coordina l’exercici de les funcions del tutor i programa l’aplicació del pla d’acció tutorial dels alumnes de l’institut, d’acord amb el projecte educatiu.

Article 53 Nomenament i cessament dels professors tutors 53.1 El tutor és nomenat pel director de l’institut, escoltat el claustre de professors.

53.2 El nomenament dels professors tutors s’efectuarà per un curs acadèmic.

53.3 El director de l’institut pot deixar sense efectes el nomenament de professor tutor a sol·licitud motivada de l’interessat o per pròpia decisió, una vegada escoltat el claustre de professors, i amb audiència de l’interessat.

53.4 Del nomenament o cessament, segons correspongui, dels professors tutors, el director en dóna compte al consell escolar del centre.

Títol 2 Dels instituts d’educació secundària i artística

Capítol 1 Disposicions de caràcter general

Article 54 Els instituts d’educació secundària i artística 54.1 Els instituts d’educació secundària i artística són centres docents de caràcter públic, que, bo i gaudint de les característiques dels instituts d’educació secundària a què fa referència el títol 1 d’aquest Decret, imparteixen de forma integrada ensenyaments de règim general i de règim especial.

54.2 L’estructura d’organització i gestió i els òrgans de govern i de coordinació dels institut d’educació secundària i artística es regeixen pel que es disposa en aquest reglament, sens perjudici d’altres normes que els siguin d’aplicació.

Article 55 Ensenyaments que s’imparteixen en els instituts d’educació secundària i artística En els instituts d’educació secundària i artística s’hi imparteixen els ensenyaments següents: a) Educació secundària obligatòria.

b) Batxillerat.

c) Ensenyaments de grau mitjà de música.

d) Ensenyaments de grau mitjà de dansa.

Article 56 Règim administratiu 56.1 Els instituts d’educació secundària i artística es creen, se suprimeixen i es modifiquen en la forma prevista per als instituts d’educació secundària.

56.2 La denominació específica dels instituts d’educació secundaria i artística es regeix, quant a la seva aprovació, modificació i característiques, pel que s’estableix en aquest reglament per als instituts d’educació secundària.

56.3 L’ús dels edificis i les instal·lacions dels instituts d’educació secundària i artística es regeix per allò previst en el present Reglament per als instituts d’educació secundària.

Article 57 Admissió d’alumnes i permanència en el centre 57.1 L’admissió d’alumnes als instituts d’educació secundària i artística s’efectuarà mitjançant la superació de la prova específica d’accés prevista a la secció primera del capítol primer del títol 2 de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu, la qual donarà accés a cursar bé el grau mitjà de música, bé el grau mitjà de dansa.

57.2 La permanència d’un alumne en el centre està condicionada per l’adequada progressió en els ensenyaments artístics que cursa, d’acord amb els criteris d’avaluació que fixa el Departament d’Ensenyament.

Article 58 Règim acadèmic Els instituts d’educació secundària i artística tenen el mateix règim acadèmic que l’establert en aquest reglament per als instituts d’educació secundària, a més de les especificitats que la normativa pròpia estableix per als ensenyaments de grau mitjà de música i dansa.

Capítol 2 Estructura d’organització i gestió

Secció primera Òrgans de govern

Article 59 Òrgans unipersonals de govern Els instituts d’educació secundària i artística tenen els mateixos òrgans unipersonals de govern que els instituts d’educació secundària i es regeixen per llur normativa. En els instituts d’educació secundària i artística, el cap d’estudis afegeix a llurs funcions específiques la de tenir cura de la coordinació entre els ensenyaments de règim general i de règim especial que s’imparteixen al centre.

Article 60 Òrgans col·legiats de govern Els instituts d’educació secundària i artística tenen els mateixos òrgans col·legiats de govern que els instituts d’educació secundària i es regeixen per llur normativa.

Secció 2 Òrgans de coordinació

Article 61 Òrgans de coordinació 61.1 Són òrgans de coordinació dels instituts d’educació secundària i artística, els següents: a) Col·legiats: els departaments didàctics.

b) Unipersonals: els caps de departament, el coordinador d’activitats i serveis escolars i, quan s’escaigui, el coordinador d’educació secundària obligatòria i el coordinador de batxillerat.

El reglament de règim interior pot determinar l’existència d’altres òrgans de coordinació d’entre els següents: els coordinadors de cicle, el coordinador informàtic, el coordinador lingüístic i aquells previstos al paràgraf anterior que, d’acord amb aquest reglament, no siguin preceptius.

61.2 L’equip docent de grup, en els termes previstos en aquest reglament per als instituts d’educació secundària.

Article 62 Els departaments didàctics Als instituts d’educació secundària i artística es constitueixen departaments didàctics amb les funcions i l’estructura prevista en el present reglament per als instituts d’educació secundària, llevat del departament de música.

A aquests departaments s’afegeixen els departaments de música i dansa, amb les funcions i estructura que s’especifiquen a l’article següent.

Article 63 Els Departaments de música i de dansa 63.1 En els instituts d’educació secundària i artística es constitueixen departaments didàctics de música i de dansa formats pel personal docent de les seves respectives matèries.

Forma part del departament de música el professor d’educació secundària especialista en música.

63.2 El departament de música i el departament de dansa vetllen per la coherència i continuïtat dels ensenyaments de música i de dansa, coordinen les activitats docents de les àrees i matèries corresponents, en concret el currículum, i vetllen per la metodologia i didàctica de la pràctica docent.

El departament de música i el departament de dansa també inclouen en llurs funcions impulsar la realització de pràctiques, a nivell solista i a nivell de conjunt, dels seus alumnes, dins i fora del centre.

63.3 Al capdavant dels departaments de música i de dansa es nomena un cap de departament. El cap de departament de música i de dansa té les mateixes funcions que les descrites per als caps de departament didàctic.

Article 64 El coordinador d’activitats i serveis escolars El coordinador d’activitats i serveis escolars d’un institut d’educació secundària i artística té les mateixes funcions que les descrites per a aquest òrgan en un institut d’educació secundària.

Article 65 Els coordinadors de l’educació secundària i de batxillerat En els instituts d’educació secundària i artística hi ha un coordinador d’educació secundària obligatòria i un coordinador de batxillerat, quan es compleixen els mateixos requisits que els previstos per als instituts d’educació secundària i tenen les mateixes atribucions i competències. Article 66 Nomenament i cessament dels òrgans unipersonals de coordinació El nomenament i cessament dels òrgans unipersonals de coordinació dels instituts d’educació secundària i artística es realitzen en la forma prevista en aquest Reglament per aquests òrgans en els instituts d’educació secundària.

Article 67 El professor tutor Cada unitat o grup d’alumnes, tant els constituïts en l’àmbit dels ensenyaments de règim general, com els constituïts en l’àmbit dels ensenyaments de règim especial, té un professor tutor en els termes previstos en aquest reglament per als instituts d’educació secundària.

Títol 3 De les seccions d’educació secundària

Capítol 1 Disposicions de caràcter general.

Article 68 Les seccions d’educació secundària 68.1 Les seccions d’educació secundària són institucions escolars de caràcter públic adscrites a un institut d’educació secundària del qual són part integrant.

68.2 L’estructura d’organització i gestió i els òrgans de govern i de coordinació de les seccions d’educació secundària es regeixen pel que es disposa en aquest Reglament, sens perjudici d’altres normes que els siguin d’aplicació.

Article 69 Ensenyaments que s’imparteixen a les seccions d’educació secundària A les seccions d’educació secundària s’hi imparteix educació secundària obligatòria.

També podrà impartir-se formació professional específica de grau mitjà.

Article 70 Règim administratiu 70.1 La creació, modificació i supressió de les seccions d’educació secundària correspon al Departament d’Ensenyament. A la resolució de creació s’indica l’institut d’educació secundària al qual s’adscriu la secció. Aquesta adscripció pot ésser modificada.

70.2 La denominació específica de les seccions d’educació secundària es regeix, quant a la seva aprovació, modificació i característiques pel que s’estableix en aquest Reglament per als instituts d’educació secundària.

Article 71 Règim acadèmic Les seccions d’educació secundària tenen el mateix règim acadèmic que l’establert en aquest reglament per als instituts d’educació secundària, amb la particularitat que el projecte educatiu i el projecte curricular han d’estar interrelacionats, amb els corresponents projectes de l’institut d’educació secundària al qual estan adscrites. La programació general de les seccions inclou els aspectes establerts en la dels instituts als quals estiguin adscrites.

Capítol 2 Estructura d’organització i gestió

Secció 1 Òrgans de govern

Article 72 Òrgans unipersonals de govern Són òrgans unipersonals de govern de les seccions d’educació secundària el director i el secretari.

El director i el secretari tenen assignades les competències específiques previstes per aquests càrrecs als instituts d’educació secundària i es regeixen per llur normativa. El director assumeix les funcions del cap d’estudis i del coordinador pedagògic.

Article 73 Òrgans col·legiats de govern 73.1 Són òrgans col·legiats de govern de les seccions d’educació secundària el consell escolar de la secció i el claustre de professors, que regulen el seu procediment d’elecció, composició i funcionament d’acord amb el que preveu aquest reglament per a aquests òrgans als instituts d’educació secundària.

73.2 Quan el director de l’institut del qual forma part la secció ho consideri convenient, podrà convocar consell escolar general i claustre de professors general, que estarà integrat per tots els membres dels de l’institut i de llurs seccions.

Article 74 Competències del consell escolar de les seccions d’educació secundària El consell escolar de la secció és l’òrgan de participació de la comunitat escolar en el govern de les seccions d’educació secundària i l’òrgan de programació, seguiment i avaluació general de les seves activitats.

Les competències específiques són les establertes per als instituts d’educació secundària.

Article 75 El claustre de professors de les seccions d’educació secundària El claustre de professors és l’òrgan propi de participació d’aquests a les seccions d’educació secundària. Té la composició, les funcions i el funcionament establert per als claustres de professors dels instituts d’educació secundària.

Secció 2 Òrgans de coordinació

Article 76 Òrgans de coordinació Són òrgans de coordinació de les seccions d’educació secundària els següents: a) Unipersonals: els caps de departament, el coordinador d’activitats i serveis escolars i, quan s’escaigui, el coordinador de formació professional.

b) Col·legiats: els departaments didàctics.

Article 77 Els departaments didàctics A les seccions d’educació secundària es constitueixen departaments didàctics amb les mateixes funcions i forma de designació dels caps de departament que la prevista en el present reglament per als instituts d’educació secundària. A les seccions d’educació secundària hi han els departaments següents: a) Departament de ciències socials.

En forma part el professorat corresponent al departament de ciències socials previst pels instituts d’educació secundària.

b) Departament de llengües.

En forma part el professorat corresponent als departaments de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i llengües estrangeres, previstos pels instituts d’educació secundària.

c) Departament cientificotecnològic.

En forma part el professorat corresponent als departaments de matemàtiques, ciències de la natura i tecnologia, previstos pels instituts d’educació secundària.

d) Departament d’expressió artística i d’educació física.

En forma part el professorat corresponent als departaments d’educació visual i plàstica, d’educació física i de música, previstos pels instituts d’educació secundària.

El reglament de règim interior de la secció establirà l’adscripció dels professors no adscrits a cap dels departaments previstos a l’apartat anterior, als corresponents departaments didàctics.

Article 78 El coordinador d’activitats i serveis escolars El coordinador d’activitats i serveis escolars d’una secció d’educació secundària té les mateixes funcions que les descrites per a aquest òrgan als instituts d’educació secundària.

Article 79 Coordinador de formació professional A les seccions d’educació secundària en què s’imparteix formació professional específica hi ha un coordinador de formació professional, amb les mateixes condicions i requisits i amb idèntiques funcions que els dels instituts d’educació secundària.

Article 80 Nomenament i cessament dels òrgans unipersonals de coordinació El nomenament i cessament dels òrgans unipersonals de coordinació de les seccions d’educació secundària es realitza en la forma prevista en el present reglament per aquests òrgans en els instituts d’educació secundària.

Article 81 El professor tutor A les seccions d’educació secundària cada unitat o grup d’alumnes té un professor tutor amb les mateixes funcions, procediment de designació i cessament que l’establert per als instituts d’educació secundària.

(96.156.032)