ASSOCIACIÓ DE CATEDRÀTICS D’ENSENYAMENTS SECUNDARIS DE CATALUNYA

 

DOCUMENTS ACESC

Nº 5. Octubre 2001

 

 

ELS PLANS ESTRATÈGICS DE CENTRE

 

  1. ¿Qué és un pla estratègic?

    2. El Decret 132/2001, de 29 de maig, pel qual es regulen els plans estratègics dels centre docents sostinguts amb fons públics (DOGC 1.6.2001). defineix el pla estratègic com :

    és la concreció dels seus objectius dins un període de quatre cursos escolars consecutius, en el marc del seu projecte educatiu i curricular i dels procediments d’avaluació que preveu el pla d’avaluació interna.
  2. Obligacions de tot pla estratègic.

    3. Cada centre pot determinar uns determinats objectius (a tall d’exemple. millorar el coneixement de l’anglès...) , però tots els plans han de tenir com a finalitat "que l’alumnat assoleixi les competències bàsiques derivades dels objectius generals de l’etapa" (art. 1.2 del Decret 132/2001).

  3. ¿Què vol dir que l’alumnat ha d’assolir les competències bàsiques?

El Departament d’Ensenyament va regular en el seu moment l’avaluació de l’ESO. Segons estableix l’article 25 de l’Ordre de 3 de juny de 1996 , per la qual es desplega l’organització i avaluació de l’ESO ((DOGC 7-6-1996):

Es considerarà que han superat l’etapa aquells alumnes que, en finalitzar el segon cicle, hagin assolit els objectius generals de l’etapa malgrat no haver estat avaluats positivament de totes les àrees o tots els crèdits variables i de síntesi.

Els objectius generals de l’ESO estan establerts a l’article 2 del Decret 96/1992, de 28 d’abril, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria (DOGC 13.5.1992) i a l’annex de l’esmentat decret s’hi troben els objectius específics de cada àrea.

Atès l’elevat percentatge d’alumnat que no arriba a obtenir el Graduat en ESO (un 42% a l’ensenyament públic, segons dades d’ACESC dades que no han estat mai desmentides pel Departament), l’administració educativa ha creat les anomenades "competències bàsiques", que mai han estat publicades al DOGC. Les competències bàsiques representen un retall molt substancial del nivell (ja força baix) que es demanava en la normativa esmentada en el paràgraf anterior (i, malgrat tot, vigent) per superar l’ESO.

Per adonar-se del grau tan elemental de competències bàsiques que es demanen a un noi o noia de 16 anys, es suficient amb llegir-les: www.gencat.es/ense/compe.htm

A tall d’exemple

- Conèixer les quatre regles de càlcul (-, +, x, :).

Si compareu aquestes competències bàsiques amb els objectius terminals de cadascuna de les àrees de l’ESO, comprendreu la reducció de nivell que es pretén.

Per tant, amb els plans estratègics el Departament vol –sense dir-ho explícitament—que els centres avaluïn l’alumnat d’ESO no d’acord amb els criteris d’avaluació establerts en la normativa vigent, sinó amb les competències bàsiques. En poques paraules: com que les competències bàsiques són molt fàcils de ser assumides per l’alumnat, els centres que aproven un pla estratègic, en la pràctica es comprometen a aprovar l’ESO a tot el seu alumnat. D’aquesta manera, s’ha acabat el "fracàs escolar" i l’ESO ( i la LOGSE) són una meravella, objectiu polític que, en realitat, es pretén amb els plans estratègics.

  1. ¿Com s’aprova un pla estratègic?

    2. Article 4

    Elaboració, aprovació, autorització i seguiment del pla estratègic

      El pla estratègic l’elaborarà l’equip directiu, i l’hauran d’aprovar el claustre de professors i el consell escolar del centre. (Decret 132/2001)

    Per tant, si el claustre no aprova el pla estratègic de centre, l’equip directiu no pot presentar la proposta a l’Administració, encara que tingui l’aprovació del consell escolar.

  2. ¿Com pot afectar un pla estratègic a la plantilla del centre?

Decret 132/2001:
    1. A proposta del consell escolar del centre, dintre de les vacants de la plantilla pressupostada dels centres docents públics, el Departament d’Ensenyament pot definir llocs de treball singulars que permetin realitzar les activitats docents i assolir els objectius que prevegi el pla estratègic de centre
    1. El personal que hagi superat l’avaluació que preveu el punt anterior podrà optar entre romandre amb caràcter definitiu al mateix lloc de treball o continuar ocupant el lloc de treball amb caràcter provisional fins a la finalització de la vigència del pla estratègic.

El Decret regulador preveu la possibilitat de que, en els centres amb un pla estratègic aprovat, es poden definir "llocs de treball singular", sempre que hi hagi alguna vacant. La provisió d’aquestes places es fa per un concurs de mèrits al marge del sistema oficial (concurs de trasllats) que es resolt per una comissió controlada totalment per l’equip directiu del centre.

Transcorregut un temps i si la persona que ocupa la plaça es valorada positivament, aquesta plaça esdevé definitiva per a la persona que l’ha ocupat mitjançant el procediment anterior.

No consta en la normativa de manera explicita que hagi de ser un funcionari ni un diplomat ni un llicenciat. Semblaria lògic que fos un funcionari però si amb aquest decret el Departament d’Ensenyament ha creat un nou sistema de provisió de llocs de treball al marge del Decret 123/96 "pel qual s’aprova el reglament de provisió de llocs de treball i promoció de llocs de treball",

Això vol dir que, si els plans estratègics es generalitzen, les poques vacants que pot haver en les plantilles es cobreixen per un sistema aliè al concurs de trasllats, perjudicant greument a les persones que vulguin acollir-se a un trasllat. Tanmateix, perjudica greument als desplaçats : ¿quines places poden restar per als desplaçats si moltes són cobertes per un mecanisme al marge del concurs de trasllats?