OPINIÓ DE L'ASSOCIACIÓ DE CATEDRÀTICS SOBRE EL DOCUMENT "PROFESSORAT"
El passat dia 20 de gener a la seu del lInstitut Català dEducació Física es van presentar els documents (Pacte Nacional per lEducació), elaborats per uns experts que han de servir de base per a negociar i debatre la futura Llei Catalana dEducació, un cop el Govern central hagi promulgat la reforma de la LOCE. A lacte va ser invitada oficialment la nostra entitat. En total es van presentar 5 documents:
ü Família i educació
ü Professorat
ü Autonomia de centres
ü Igualtat doportunitats i llibertat densenyament en el marc del servei públic educatiu
ü Corresponsabilitat dels ajuntaments amb l'educació
De tos els documents, el que més ens afecta, com a catedràtics i, fins i tot, com a professors i funcionaris, és el de Professorat.
Primerament cal advertir que es tracta dun document elaborat per uns experts. En total hi han participat 5 persones. El coordinador del grup és el senyor Josep M. Terricabras , catedràtic dUniversitat de Filosofia (per tant, funcionari públic amb plaça definitiva en una Universitat). Tot i respectant la competència daquest catedràtic en el seu àmbit (la Filosofia), no sembla que sigui especialista en el tema que ha coordinat (professorat, funció pública docent). Tant el senyor Terricabras com algun altre component del grup dexperts, són persones ideològicament properes a Esquerra Republicana de Catalunya, al sindicat USTEC i altres forces defensores de la LOGSE. No consta que aquest reduït grup de persones hagi realitzat cap mena de consulta o enquesta adreçada al professorat o a associacions professionals. Al menys no sha adreçat mai a la nostra associació per demanar-nos cap opinió, cosa que sí va fer la Conferència Nacional dEducació. Dubtem, per tant de la independència, la representativitat i el coneixement de causa que pugui tenir aquest reduït grup dexperts.
En
conjunt, el document és un atac frontal a la funció pública docent no universitària.
La Universitat, a la qual pertany el coordinador del grup dexperts, sembla que queda fora de les seves recomanacions,
quan hauria de convèncer, primer, els seus companys dUniversitat i de càtedra de
les excel·lències de renunciar als cossos universitaris i, segon, estudiar durant un
temps com funciona linvent i, una vegada avaluats els resultats, apropar-se a
Secundària per plantejar-hi la bona nova. Lobjectiu:
substituir aquesta funció pública no universitària per un model del segle XXI. Aquest
model consisteix, per exemple en el fet de superar, doncs, el
concepte tradicional de funcionari, i demanar un sistema en què les
places docents dels centres siguin cobertes mitjançant un sistema de selecció fet pel
propi centre, semblant al duna empresa privada. I, per a més similituds, llegim aquesta recomanació: El sistema
retributiu docent sha dadequar a la realitat de la vida dels centres, tenint
més en consideració locupació del lloc de treball que la pertinença a un cos o
lantiguitat de serveis prestats.
Sota un marketing ben organitzat, apel·lacions a la necessitat
dun Pacte, crides a la participació... samaga en aquest document una de les
pitjors agressions que podem rebre els catedràtics
en particular i els professors densenyament secundari en general, sobretot els que
desitgen una promoció professional objectiva i clara. Sota un llenguatge suposadament
progressista samaguen uns plantejaments que no tenen res
davançats ni de nous. I això es fa,
precisament, en uns moments de contractes laborals temporals generalitzats, anys després
que el professorat de Secundària guanyés la batalla de lestabilitat.
La filosofia del document és un model de centre amb una gestió privatitzada (que no professional, concepte amb el qual estaríem dacord). Es tracta de copiar part del model anglosaxó i part del model alemany. A Alemanya el professorat passa per una prova dhabilitació (semblant a loposició espanyola), però després són els centres (els directors) que contracten el professorat dentre els que han passat aquesta habilitació. Al món anglosaxó (Regne Unit i Estats Units, per exemple), ni tan sols hi ha oposicions o habilitacions: el professorat és contractat pels directors i les retribucions es fixen segons cada contracte. Els plantejaments dels experts és una barreja dels dos sistemes, amb, per cert, no poques contradiccions. Ara i aquí, el model donaria pas a la generalització de lamiguisme i el nepotisme en les contractacions i acomiadaments, i a la conseqüent indefensió de qui no sigui membre dalgun grup de pressió oficialista. Fins ara, i per molts anys, els cossos de funcionaris són la garantia contra larbitrarietat i a favor de la pluralitat. Fins ara, i per molts anys, pot accedir al funcionariat actiu qualsevol que hagi demostrat la capacitat requerida i té dret a treballar en qualsevol centre, al marge de la línia política o confessional de la direcció o de la majoria del respectiu Consell Escolar.
El document va més enllà de la LOGSE, que, si més no, mantenia el principi de funció pública docent lligada a cossos i amb condicions objectives (mèrit i capacitat). Es pretén liquidar el sistema de funció pública docent a lensenyament no universitari (¿per què no també i primer- a la Universitat?) per substituir-lo per un model semblant a una empresa privada on el director-empresari contracta, decideix les retribucions, etc...
No podem permetre, tampoc, que aquest model es pugui vendre com a una eina per a la qualitat del sistema. Senzillament perquè NO ES VERITAT QUE UN SISTEMA DE FUNCIÓ PÚBLICA DOCENT NO SIGUI MILLOR QUE UN SISTEMA DE CONTRACTACIÓ. França, que té un sistema de funció pública docent rígid, semblant a lespanyol, obté millors resultats a les proves PISA que el Regne Unit, Estats Units o Alemanya, que tenen uns sistemes semblants als que ara ens volen vendre els experts.
Haurem de dir clarament que un document com aquest NO POT SER LA BASE DE CAP ACORD. ÉS UNA AGRESSIÓ BRUTAL I GRATUÏTA. Podrà ser imposat, però mai podrà ser fruit dun pacte perquè la gran majoria del professorat no estarà disposat a acceptar-ho.
En dates properes, lAssociació de Catedràtics farà un estudi i una valoració més detinguda dels documents que conformen lanomenat Pacte Nacional per lEducació i que tenen importants implicacions i conseqüències. Lestudi i la valoració aniran acompanyats de propostes més raonables, més viables, i, a més a més, legals.