ASSOCIACIÓ DE CATEDRÀTICS D’ENSENYAMENTS SECUNDARIS DE CATALUNYA (ACESC-ANCABA)
 Balmes, 60, entresol 2ª, despatx 6 08007 BARCELONA Tel/fax 93 4877280.
e-mail: acesc@seker.es
 

L’AVALUACIÓ FINAL DE L’ESO A L’ENSENYAMENT PÚBLIC: L’ABAST DEL FRACÀS ESCOLAR



                                                                     Barcelona, maig de 2001
                                                                                      Documents ACESC. Número 4

INTRODUCCIÓ

¿Quins són els resultats de l’avaluació final de l’ESO als Instituts de Catalunya? ¿Quants alumnes obtenen finalment el títol de Graduat en Ensenyament Secundari? ¿Quants no l’obtenen?

Conèixer els resultats de l’avaluació final d’ESO és una dada molt important per jutjar –encara que provisionalment—els resultats de la reforma educativa endegada per la LOGSE. Sobre tot tenint present que, en aquest moment, ja hi ha diverses promocions d’alumnat que ha cursat íntegrament l’ESO.

Com que desconeixem les dades oficials del curs 1999-00, l’Associació de Catedràtics d’Ensenyaments Secundaris de Catalunya (ACESC-ANCABA) ha realitzat un estudi sobre els resultats de l’avaluació final de l’ESO del curs 1999-00 sobre una mostra significativa d’alumnat de tot Catalunya.

Per realitzar l’estudi s’han tingut presents les diverses tipologies de centres, evitant que la mostra només reculli centres "problemàtics" amb un fort índex de fracàs escolar. S’ha cercat un equilibri entre alumnat i centres de tot Catalunya –sense prioritzar Barcelona—i s’ha comptat amb la col·laboració de molts professors i professores que ens han facilitat les dades de l’avaluació final de l’ESO del seu respectiu centre.
 

ESTUDI SOBRE ELS RESULTATS DE L’AVALUACIÓ FINAL DE L’ESO A L’ENSENYAMENT SECUNDARI PÚBLIC A CATALUNYA
 

Curs 1999-00. Ensenyament públic
 
Total d’alumnes matriculats a 4t d’ESO  43.333
Total de centres d’ensenyament secundari  509
Font: Departament d’Ensenyament
 

Curs 1999-00. Ensenyament públic Mostra sobre la qual s’han obtingut les dades
 
Total d’alumnes  6.167
Total de centres  58

Curs 1999-00. Ensenyament públic
 
% alumnes de la mostra sobre total Catalunya 14,23
% centres de la mostra sobre total Catalunya 11,39

Origen territorial d’alumnes i centres de la mostra
 
  Alumnes Centres
Barcelona 68,52 % 64,35
Tarragona 11,01 % 15,05
Lleida 8,58% 9,30
Girona 11,89 11,30

Per a l’elaboració de la mostra s’ha tingut present:


    S’entén com a fracàs a l’ESO:

Es podria remarcar que el concepte de fracàs escolar a l’ensenyament obligatori emprat en aquesta enquesta és més ampli del que habitualment s’ha utilitzat en algunes dades parcials publicades fins ara pel Departament d'Ensenyament sobre cursos anteriors.

En les dades del Departament, el percentatge de fracàs se comptabilitza sobre el total d’alumnat avaluat a 4t d’ESO. En aquesta enquesta s’ha tingut present una dada important: l’alumnat que es matricula a l’inici de curs i que, per diverses raons, no és avaluat al mes de juny.

Es a dir, constatem un percentatge d’alumnat que ja no arriba a ser avaluat. Molts d’ells són alumnes que abandonen l’ESO perquè ja tenen 16 anys i, probablement, han perdut l’esperança de superar l’avaluació final d’etapa.

L’enquesta ha estat elaborada per l’Associació de Catedràtics sobre dades subministrades directament pel professorat dels centres enquestats, que ha col·laborat voluntàriament en aquest treball.
 

DADES DE LA MOSTRA
 

1. DADES GENERALS

Total d’alumnes matriculats: 6.167

Alumnes avaluats : 5.854

Alumnat avaluat sobre total matriculat:: 94,92 %
 

2. RESULTATS AVALUACIÓ

Total d’alumnes que obtenen el GES: 3.576

% alumnat que obté el GES sobre total matriculats: 57,98

Total d'alumnes que no obtenen el GES: 2.591

% alumnat que no obté el GES sobre total matriculats: 42,01
 

RESUM DEL FRACÀS ESCOLAR AL FINAL DE L’ESO EN % (sobre el total de matriculats a 4t d’ESO)

         TOTAL : 42,01 %
 

COMENTARIS SOBRE LA MOSTRA "L’ABAST DEL FRACÀS ESCOLAR"
 

    1. En primer lloc cal destacar l’alt percentatge d’alumnat que no arriba a tenir el títol de Graduat en Ensenyament Secundari Obligatori.
 Aquestes xifres, tot i ser altes, no reflecteixen totalment l’abast del fracàs escolar. S’ha de tenir present que molts alumnes superen l’etapa però amb alguna o algunes àrees suspeses. La mostra no revela aquestes dades, però ACESC està en condicions d’afirmar – per l’experiència de molts docents i centres-- que, aproximadament la meitat de l’alumnat que supera l’ESO ho fa amb serioses mancances, és a dir, amb alguna o algunes àrees –fins i tot bàsiques—no assolides convenientment.

   2. També cal destacar la dada del 5,08% d’alumnat matriculat a 4t d’ESO i que no arriba a ser avaluat. Es tracta d’un alumnat que desisteix fins i tot de qualsevol intent d’acabar l’ESO. Aquí es troba, doncs, una "bossa" d’alumnat que, un cop complerts els 16 anys, abandona abans de finalitzar el curs.

Entenem que, fins i tot, aquesta xifra pot ser un xic més elevada, atès que alguns alumnes compleixen els 16 anys abans de formalitzar la matrícula de 4t d’ESO i no es matriculen i, per tant, es perden entre 3r i 4t d’ESO (aproximadament un 1%). Per això, es podria calcular en un 6% el nombre total aproximat d’alumnat que no arriba al final de l’etapa.

Sobre l’alumnat matriculat que no arriba a ser efectivament avaluat, les úniques dades oficials de les quals disposem són les de l’estudi efectuat per l’ajuntament de L’Hospitalet (Avui, 3-X-2000), segons el qual, de 1630 alumnes matriculats a 4t d’ESO, 113 (6,93%) van abandonar abans de l’avaluació final.

Aquí tenim, probablement, els nois i noies que podrien ser considerats com a "objectors escolars" purs: els que rebutgen l’estudi i romandre en una aula, mostren alguns problemes conductuals greus (alguns acaben en centres especials), reflecteixen situacions greus de marginació.... Les situacions poden ser diverses, però tenen en comú una clara "objecció" i incapacitat per integrar-se en un ensenyament acadèmic reglat. Fins i tot aquest percentatge seria més elevat si determinades estratègies com les unitats d’adaptació curricular i d’altres no permetessin retenir una part important de l’alumnat amb problemes greus d’aprenentatge dins el sistema.

 3, Les dades de fracàs escolar són també, al nostre entendre, la mostra del fracàs del model d’escola comprensiva obert per la LOGSE i defensada, malgrat tot, pels seus apologistes.

Un model diversificat permetria, segons la nostra opinió, fer compatible l’adequat tractament dels casos diferenciats i l’assoliment d’un nivell educatiu més alt en aquells alumnes que disposin de les capacitats suficients. En funció de les dades de la mostra, un plantejament d’itineraris oberts i intercomunicats a partir del segon cicle de l’ESO—com ha defensat ACESC d’ençà 1996—permetria fer compatible l’excel·lència acadèmica amb el tractament de la diversitat. L’Associació de Catedràtics ha defensat la possibilitat d’establir 3 itineraris a partir del segon cicle de l’ESO. Un itinerari pre-ocupacional o "generalista", la base del qual ha de ser un currículum forçament adaptat, amb continguts pràctics i manipulatius: l’eix pedagògic ha de ser l’aula taller. Un itinerari o modalitat pre- cicles formatius. Un itinerari o modalitat pre-Batxillerat. Aquests dos últims itineraris podrien tenir poques diferències i només caldria establir algunes diferències curriculars en algunes matèries i a 4t d’ESO. En els nostres documents "Millorem l’ensenyament secundari" i "Millorem el Batxillerat" ja hem exposat abastament com podrien ser aquest dos itineraris.

Les dades de la mostra indiquen la necessitat d’anar a aquests itineraris:

La possibilitat de seguir un itinerari adreçat a la formació professional – menys "acadèmic" i més pràctic—permetria salvar del fracàs els que ara no obtenen el Graduat, mentre que, alhora, permetria oferir un nivell més preparatori per al Batxillerat als que seguirien aquesta etapa.

Els itineraris reduirien dràsticament el fracàs escolar: cada alumne seguiria a partir de 2n cicle d’ESO un itinerari en funció de les seves capacitats i interessos, d’acord amb el seguiment que s’ha fet de cada alumne fins els 14 anys. En acabar l’ESO, tot l’alumnat rebria el títol de Graduat en ESO, però amb l’indicació de l’ itinerari cursat. Només casos molt especials restarien fora de la possibilitat d’obtenir el Graduat.

En definitiva, no es tracta que l’alumne s’adapti a l’escola si no que l’escola –mitjançant els itineraris—s’adapti a l’alumne.
 

ANNEX

Dades oficials del curs 1998-99. Ensenyament públic

Total d’alumnes avaluats a 4t d’ESO: 32.017

Alumnat que obté el Graduat en ESO.: 19.837 (61,9%)

Alumnat que obté el certificat : 7.301 (22,8 %)

Alumnat repetidor: 4.879 (15,23 %)
 

En les dades oficials no figura l’alumnat efectivament matriculat i no avaluat.

El fracàs escolar a l’ensenyament públic, al final de l’ESO, durant el curs 1998-99 és del 38%. Amb les dades de l’alumnat que "es perd" abans de l’avaluació final d’ESO, el fracàs seria una mica més elevat.

Comparant aquestes dades amb la mostra, comprovem que el percentatge de fracàs al final de l’ESO a l’ensenyament públic no ha millorat durant el curs 1999-00, fins t i tot es pot dir que es manté pràcticament al voltant del 40%.