PORTA OBERTA

Ha fracassat l'ESO?
Jesús Burrel, President de l'Associació de Catedràtics (ACESC)

E l catedràtic de pedagogia de la UAB, Jaume Sarramona, en un article publicat en aquesta secció es pregunta si és veritat que ha fracassat l'ESO, tal com s'afirmava en la presentació d'un informe sobre fracàs escolar, elaborat per l'Associació de Catedràtics, que xifrava aquest fracàs en un 42% de l'alumnat en el curs 1999-2000.

La consellera d'Ensenyament, en una reunió de Junta de Directors de Secundària de Barcelona ciutat el 12 de febrer passat, donava la xifra del 35%. En tot cas, aquest 35% és una xifra esfereïdora i ens ha de preocupar a tots, professors i administració. Ningú no té enyorança d'un sistema en què el fracàs escolar era molt elevat, però un sistema es canvia per superar les mancances de l'altre. Si no s'ha corregit el fracàs escolar amb la implantació de l'ESO, s'ha de dir sense pal·liatius que aquesta ha fracassat o està fracassant.

Cal considerar el concepte mateix, tan controvertit, de fracàs escolar. Fracàs escolar significa, abans que res, fracàs de l'escola, del sistema educatiu i dels seus responsables: administració educativa i professorat. L'alumne simplement n'és la víctima. ¿Es poden acceptar seriosament les declaracions del Director General d'Ordenació Educativa quan diu que no ha fracassat l'alumne que arriba als 16, 17 o 18 anys sense obtenir el graduat en l'ESO, però que "ha interioritzat unes competències (quines?) que li permetran desenvolupar-se perfectament a la vida?".

Em continua impressionant, com ho va fer el dia que la vaig sentir fa quasi dos anys, la frase d'un representant d'educació d'un land alemany, amb la qual definia la política educativa del seu país: "Una escola per a cada talent". La nostra política educativa ha posat tots els talents en una sola escola. O sigui, a casa nostra no és l'escola la que s'adapta a l'alumne, sinó l'alumne el que s'ha d'adaptar a l'escola. El resultat: les aules dels nostres instituts contenen una heterogeneïtat tan gran d'alumnat, que resulten totalment incontrolables pels professors.

L'Associació de Catedràtics ha plantejat un tractament de la diversitat, a partir del 2n cicle de l'ESO, diferent del que s'està aplicant a Catalunya, però molt semblant al que existeix en la majoria dels països europeus. La implantació d'itineraris en el segon cicle pot ser una idea discutible, però no demonitzable, com ho fa el Sr. Sarramona a l'afirmar que això suposaria una "classificació inapel·lable" d'alguns alumnes. Mai hem parlat d'itineraris curriculars imposats, tancats i definitius, ans al contrari, de vies diversificades, de caràcter voluntari, orientades pels professors, segons els interessos i capacitats dels alumnes i amb la possibilitat en tot moment de rectificar la trajectòria d'estudis, si així ho veu convenient o ho necessita el mateix alumne. ¿És això segregació? ¿O és tractament assenyat de la diversitat?

Hi ha una part de l'article del professor Jaume Sarramona que em resulta realment inquietant, atès que el seu pensament ha incidit/incideix en la política educativa del nostre departament d'Ensenyament: es refereix al "criteri d'acord amb el qual es donen les qualificacions escolars". El professorat de secundària està qualificant segons els criteris definits en els decrets curriculars de la Generalitat de Catalunya i en la múltiple normativa sobre adaptacions curriculars i circumstàncies diverses dels alumnes. I diu el Sr. Sarramona que "un percentatge d'aprovats o de no aprovats sense clars referents del que es considera que els alumnes han d'assolir no ens diu res respecte a com els alumnes surten de l'escola".

Les competències bàsiques, formulades en un document del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, però sense categoria de normativa curricular, contenen enunciats molt elementals o molt generals (exemples: "Conèixer les quatre regles de càlcul: +, -, *, :"; "Tenir una actitud positiva davant la vida"; "Saber escoltar"). Volem suposar que aquesta formulació de competències bàsiques no té com a objectiu substituir l'ordenació curricular legalment existent a Catalunya ni la de condicionar la corresponent avaluació dels alumnes per part del professorat. Seria una manera fàcil de solucionar el fracàs escolar, però molt negativa per a la formació de l'alumnat de Catalunya.