Una alternativa a la LOGSE dintre de la LOGSE?

No són pocs els professors que consideren irreversible la degradació de l’ensenyament secundari, sobretot el públic, com a resultat de la introducció i aplicació de la LOGSE, especialment a Catalunya. Aquesta consideració sembla prou justificada perquè han estat tan nombroses les queixes, les protestes i les propostes alternatives, i se’n ha fet tan poc de cas que ara per ara no es veu cap perspectiva de millora, donat que el producte LOGSE ha resultat força dolent, les normatives de cada curs són gairebé idèntiques a les anteriors i, per altra banda, no es percep una voluntat política de canvi legislatiu a fons arreu d’Espanya. Val a dir, però, que al Parlament de Catalunya s’està consolidant, poc a poc, una aplicació alternativa de la LOGSE dins el marc general de la LOGSE.

L’anterior afirmació pot semblar exagerada i sens dubte ho seria si no fos veritat el següent recull d’informació sobre propostes ja aprovades per votació al Parlament, seguides de la data de la seva aprovació, en mocions els textos de les quals estan a l’abast de tothom a les publicacions del propi Parlament:

Propostes organitzatives: “Dur a terme les actuacions oportunes per tal que les àrees comunes bàsiques de l’ensenyament secundari obligatori (ESO) puguin cursar-se com a assignatures anuals” (25.9.97). “Possibilitar l’estructuració del segon cicle de l’ESO en la part comuna i variable del currículum per tal que s’organitzi en itineraris diferenciats […]” (25.9.97). “Modificar el reglament orgànic dels instituts d’ensenyament secundari (ROIES) per tal que l’estructura en departaments, sense reduir-ne el nombre actual, es correspongui millor amb les necessitats organitzatives […]” (25.9.97). “Establir les mesures oportunes per tal que la cultura clàssica tingui una presència suficient a l’ESO” (25.9.97). “Mesures de flexibilitat organitzativa que permetin amb claredat: Establir un model curricular a l’ESO amb la possibilitat d’assignatures anuals; establir itineraris al segon cicle de l’ESO, amb una part comuna, una part pròpia i específica de l’itinerari i una part optativa; fer agrupacions homogènies flexibles dels alumnes per assignatures; establir, per als alumnes de segon cicle de l’ESO, aules-taller amb dotació per a oficis i professions” (15.12.98). “El Parlament de Catalunya insta al Consell Executiu a reiterar en les instruccions d’inici del curs escolar, les mesures de flexibilitat organitzativa aprovades en aquest Parlament” (26.2.99). “El Parlament de Catalunya insta el Consell executiu a presentar un pla d’aules taller per alumnes de segon cicle de l’ESO, incloent-hi la possibilitat, no només aquestes es trobin als centres sinó també contemplant la possibilitat de realitzar projectes conjunts amb empreses i ajuntaments” (26.2.99). “Avançar en la definició d’estratègies educatives diferenciades per a donar l’atenció educativa adequada a tot l’alumnat amb necessitats educatives especials” (2.4.98) “Reducció gradual d’hores lectives per la tutoria, tant a l’ESO com al nou Batxillerat” (15.12.98). “El Parlament de Catalunya insta el govern a incrementar les actuacions encaminades a donar a conèixer i prestigiar davant els sectors més implicats i tota la societat la nova formació professional” (26.2.99). “El Parlament de Catalunya insta el Consell Executiu a estudiar la possibilitat de subscriure convenis amb les universitat per tal que els alumnes de segon cicle que vulguin dedicar-se a la docència puguin realitzar tasques auxiliars en els centres […]” (26.2.99). “El Parlament de Catalunya insta el Consell Executiu a proposar mesures per tal d’agilitar el procés d’adjudicació del professorat substitut en el cas de les baixes” (26.2.99). “El Parlament de Catalunya insta el Consell Executiu a dur a terme actuacions curriculars en la línia de les orientacions del dictamen sobre les humanitats en l’ensenyament secundari” (26.2.99).

Propostes de suport al professorat: “Dur a terme les accions necessàries de reconeixement social de la tasca docent de mestres, professores i professors com a peça clau del sistema educatiu i garantia de l’èxit en l’aplicació de la Reforma” (15.12.98). “El Parlament de Catalunya insta el Consell Executiu a proposar accions concretes de dignificació de la figura del professor […]”. “Mesures de promoció del professorat com són: Noves convocatòries ordinàries d’accés a la condició de catedràtics, un cop resolts els recursos pendents. Convenis amb les universitats per facilitar la incorporació als departaments universitaris dels professors de secundària” (15.12.98). “Iniciar les negociacions oportunes per a realitzar noves convocatòries ordinàries d’accés a la condició de catedràtic […]. Impulsar, dins el marc normatiu de la LOGSE, els convenis amb les universitats per a facilitar la incorporació als departaments universitaris del professorat de secundària” (18.6.98). “Impulsar […] Segon. L’increment de les llicències retribuïdes. Tercer. Les fórmules d’any sabàtic per estudis. Quart. Les llicències no retribuïdes fins a un any màxim, amb reserva de plaça […]” (18.6.98). “La substitució progressiva, opcional per al professorat, d’hores de classe per tasques complementàries i de suport a la docència a partir d’uns anys determinats de docència […]” (18.6.98).

Propostes sobre l’actuació amb els alumnes: “Publicar amb urgència el nou decret de drets i deures de l’alumnat dels centres de nivells no universitaris de Catalunya, que potenciï el respecte a les persones i a llur funció en el Centre, i simplifiqui i agiliti els processos d’intervenció, amb  finalitat de poder donar la solució més immediata possible als problemes detectats” (25.9.97). “Mesures que permetin la revisió i actualització periòdica del decret de dret i deures dels alumnes per fer-lo eficaç” (15.12.98).

Aquest recull legislatiu de mocions i propostes ja aprovades pel Parlament pot ser la base per a una aplicació de la LOGSE força diferent de la preconitzada pels sectors més fonamentalistes, encapçalats per la Direcció General d’Orientació Educativa i alguns sindicats i moviments pedagògics. El perill rau en que totes aquelles votacions, que han recollit propostes sortides dels professors i sindicats crítics amb la Reforma, es queden sense efecte. Perquè es podrien quedar sense efecte?  Per diverses raons: el pes de la inèrcia; els interessos ja creats en determinades matèries, editorials, tipus de centres; les resistències dels reformistes que han fet carrera amb l’opció original i que quedarien amb el cul a l’aire si es reformés la Reforma; el poder executiu català, que va optar per l’aplicació ortodoxa de la LOGSE i que, amés a més, va introduir la genialitat dels crèdits; la votació favorable a la LOGSE per part de CiU, juntament amb I.C. i el PSC-PSOE, i la dificultat per desdir-se; l’espera de les properes eleccions, etc.

És cert que encara queda pendent d’aprovació tot un seguit de punts reivindicatius importants; al mateix temps, però, resulta evident que el que ja s’ha votat mostra, per una banda, que els representants del poble comencen a considerar més adient el projecte alternatiu, i, per altra banda, que el projecte ortodox tenia molts punts febles i que la prepotència que mostraven els seus aferradíssims defensors eren focs artificials (de fet coneguts sindicalistes reformistes ja presenten públicament com a seves algunes d’aquestes propostes). Així doncs, dels professors, dels sindicats i de les seves accions per la millora de l’ensenyament secundari dependrà l’èxit d’aquesta naixent alternativa a la LOGSE dintre de la LOGSE.

Isidro Cabello Hernandorena

Portaveu d’ASPEPC a la Junta de Personal de Barcelona