PROPOSTES CONCRETES DE REFORMA I MODIFICACIÓ DE LA LOGSE

Publicado en Aspepctes de l’Ensenyament Públic de Secundària, núm. 1, octubre-desesembre 1998

i en “Diari de Terrassa”, 29.9.1998.

            La LOGSE, com a tota llei d’abast ambiciós, ofereix sens dubte tot un seguit d’avenços i millores respecte a la legislació educativa anterior. Tot i això, la seva aplicació a Secundària ha fet paleses moltes mancances i deficiències de tot tipus, la qual cosa s’ha traduït en una generalitzada decepció per part del professorat i en tot un seguit d’iniciatives de protesta i de propostes de modificació i millora gairebé immediata. Aquestes propostes es poden classificar en reformes de la LOGSE i en reformes de l’aplicació de la Llei, si bé de vegades, depenent dels criteris, algunes podrien estar en ambdós grups.

 Propostes de reforma de la LOGSE, que compten amb un ampli suport, són: la redefinició de la comprensivitat com a marca de l’ensenyament secundari, donades les conseqüències perverses que origina en organització de centres, atenció als diferents tipus d’alumnat i disseny de la tasca dels professors; lligat a això ve la crítica a la pèrdua de la triple xarxa de centres de BUP, FP i ESO, que garantitzava una atenció més eficaç als alumnes, i a la concepció de tractament de la diversitat, que provoca en la pràctica una diferenciació més clara dels alumnes degut a les complexes xarxes de matèries optatives; la perllongació del Batxillerat fins a tres cursos, per tal d’assegurar uns mínims homologables de preparació acadèmica; la presència explícita dels estudis de Nocturn, com a prova de l’interès públic pel seu desplegament; el replantejament de l’Educació Especial, amb més centres i personal especialitzats; un debat sobre la titulació única al final de l’ESO; l’organització dels estudis per cursos i no per cicles de promoció automàtica; la disminució del nombre de reformes simultànies, unes deu, que provoquen una extrema complexitat; un augment de les hores de les Humanitats en sentit ampli; un replantejament de la Tecnologia en tots els cursos i alumnes, per tal d’evitar que esdevingui, en el fons, una variant de bricolage o manualitats, per manca de ciència prèvia; possibilitar l’accés als CFGM de tot tipus d’alumnes, no només als que hagin obtingut el Graduat, així com facilitar de forma natural l’accés des dels CFGM als de Grau Superior, sense el Batxillerat. Com es pot observar, no són poques les reformes que els professionals de l’educació reclamen com a necessàries per tal de minvar el fracàs escolar de secundària (i de la universitat, després).

            Per altra banda, encara resulten més nombroses les propostes de canvis en l’aplicació de la LOGSE, especialment a Catalunya. A tall d’exemple, val a dir les següents: promoure un professorat especialista en comptes de generalista; potenciar la valoració i motivació del professorat, com a indicador segur de tarannà progressista; organitzar l’ensenyament en assignatures anyals i no en crèdits, per tal d’evitar l’atomització i dispersió de l’aprenentatge, així com el caos organitzatiu; augmentar el nombre d’hores per a matèries essencials; promoure de fet la dignificació de l’ensenyament públic davant un ensenyament privat força arrelat i afavorit pels desgavells propiciats per la Llei; incrementar el nombre de Departaments i les hores de reducció, com a eina d’enfortiment de les especialitats; replantejar el paper dels psicopedagogs, que haurien d’estar més dedicats a tractar els casos conflictius que a dar consells de com fer-ho; debatre el tipus de professional de les tutories, amb la possibilitat que fossin a càrrec d’especialistes amb preparació en l’ampli ventall de coneixements requerits; introduir als Centres personal auxiliar per a guàrdies de passadís i de pati; donar sortida a les necessitats de molts alumnes mitjançant aules-taller, en comptes de la segregadora i minoritària UAC; proporcionar als Instituts més mitjans humans, financers i tecnològics; replantejar la reestructuració de les plantilles de forma que no hi hagi pèrdues laborals per al professorat específic de Secundària; organitzar, de moment, en tres itineraris els cursos finals de l’ESO; facilitar, ara per ara, l’agrupació homogènia i flexible dels alumnes; potenciar la diferenciació de l’Institut respecte a l’ambient de casa de l’alumne, amb un altra nivell de exigència de comportament, com a resposta a l’increment de la mala educació i la violència escolar, així com la introducció de mesures legals de intervenció ràpida en situacions conflictives; concretar de forma tangible les vies possibles i legals de promoció dels professors de secundària, els únics abandonats per la majoria de forces polítiques i sindicals; facilitar una autonomia de centres de veritat i no només per disputar pel repartiment d’hores de reducció o d’hores de matèria, etc., etc.

            Aquest recull, no exhaurit, de propostes de reforma reflecteix de forma clara les deficiències de la LOGSE alhora que mostra el treball dels professors que, des de la seva pràctica diària, han sabut fer propostes viables, com ho són les esmentades. El que es tracta ara es de trobar les eines organitzatives i les instàncies sindicals que les facin seves i donin als professors seguretat que les portaran a les Administracions i als Parlaments fins a aconseguir la desitjada i necessària reforma de la Reforma.

Isidro Cabello Hernandorena.   Máster de Gestió i Direcció de Centres Educatius.