EL NOU CQP: SET  NÚVIES PER A UN GERMÀ

Publicado en Cathedra, núm 10, Març 1999,

Mil tres cents tretze professors de Secundària van presentar, segons dades oficials aconseguides a la Junta de Personal, la seva sol·licitud per al Pràcticum del nou Curs de Qualificació Pedagògica (CQP). Aquesta dada esdevé una mostra fefaent de la disponibilitat per a noves tasques i del desig de promoció que hi ha entre aquest col·lectiu. Curiosament només hi ha hagut una demanda de cent cinc places per part dels alumnes, la qual cosa justifica amb escreix el títol d’aquest article.

Ens trobem, doncs, sortosament, amb sobreabundància de capital humà, digne de ser tractat com correspon a ciutadans d’una societat avançada. Quina ha estat l’actuació de l’Administració educativa, responsable del CQP, en tot aquest afer? Fem-hi una breu descripció: La Direcció General d’Ordenació Educativa va fer arribar als Centres una mena de convocatòria amb un termini de presentació de sol·licituds; en l’escrit es  demana un currículum on “s’indiqui especialment l’experiència docent en el nou sistema educatiu, la formació rebuda i les experiències didàctiques innovadores que s’hagin dut a terme”. Després, segons dades obtingudes a la Junta de Personal, setanta-vuit  professors han estat nomenats com a Tutors, sense cap publicitat.

Una anàlisi del procediment mostra que la convocatòria no és una Ordre ni ha sortit al DOGC, com hauria de ser; i que no té recolzament legal. A més, els mèrits dels candidats presenten un ventall incomplet -l’esmentat amunt. A més, no hi ha una barem explícit, un desenvolupament dels diferents components de cada apartat de mèrits ni la seva vàlua quantificada per punts. Val a dir que l’esborrany d’Ordre que ja està enllestit diu: ”Els criteris de selecció es fixaran conjuntament entre el Departament d’Ensenyament i les universitats. En qualsevol cas es consideraran com a mèrits un bon coneixement del nou sistema educatiu, l’experiència didàctica innovadora i la capacitat docent. També es valorarà ser doctor i tenir la condició de catedràtic a l’ensenyament secundaria”. O sigui, que ha d’haver d’altres criteris i, a més, s’ha de valorar la capacitat docent (que la pot tenir un professor no lligat a la Reforma), ser doctor i ser catedràtic. La convocatòria, doncs, és clarament abusiva, discriminatòria, il·legal, i mereix la seva impugnació. Tothom s’adona que si algú volgués fer una selecció “a dit”, arbitrària, amb persones de la seva absoluta confiança per visió política i pedagògica, ho faria amb el procediment descrit.

En conclusió, la possibilitat d’accedir a una de les places de Tutor del Pràcticum del CQP és viscuda com un objectiu d’interès per moltíssims professors; l’Administració té l’obligació de fer-hi una convocatòria ajustada a dret, amb respecte dels principis de mèrit i capacitat, de publicitat, de legalitat i de igualtat davant la Llei; s’ha de tornar a fer, ben feta, la convocatòria; els designats amb el procediment il·legal no tindran cap avantatge suplementari ni ara ni el futur. La Tutoria del Pràcticum no ha ser utilitzada com a qüestió de poder i d’ús ideològic del poder (o sigui, de la mentalitat reformista ortodoxa, que, a més,  ha quedat obsoleta quan s’ha trobat amb la realitat de les aules), i no ho ha de ser per dignitat del professorat i de les institucions democràtiques.

Isidro Cabello Hernandorena

Catedràtic de Llengua Espanyola i Literatura

Portaveu d’ASPEPC a la Junta de Personal de Barcelona